La Júlia

Un relat de: aNneta28

Avui, com cada dia, la Júlia s'aixeca a les set i vint, mandreja durant uns minuts al llit, es dutxa, es posa guapa, esmorza i se'n va a escola, tot escoltant amb l'Ipod que li han portat els reis les seves cançons preferides.

Com cada dia, la Júlia arriba a l'escola, el veu i es diu a si mateixa que li és igual, que ha de tractar-lo amb normalitat, com si mai no hagués passat res entre ells; com si no n'estigués enamorada. Com si no n'estigués perdudament enamorada.

Com cada dia, la Júlia se'n torna a casa amb la sensació d'haver perdut una oportunitat més per estar amb ell i intentar tornar a ser amiga seva. Intentar tornar-lo a aconseguir.

Com cada dia, la Júlia se'n va a dormir amb els ulls plens de llàgrimes i l'esperança que potser l'endemà ell la saludarà, o li demanarà un boli blau.

Com cada nit, la Júlia somnia en ell.

Somnia que ell l'abraça i li diu que l'estima.

Comentaris

  • simple i culpidor[Ofensiu]
    Rogal Mar | 26-01-2007

    a mi també es el nom que més m'agrada perquè surt en 1984 de George Orwell(el millor)
    es molt bo i bonic.

  • Pobra Júlia![Ofensiu]
    MarBlava | 26-01-2007 | Valoració: 10

    que difícil deu ser compartir espai amb un amor impossible, dia rera dia...
    Però el temps passa i tot ho acaba curant, encara que a l'edat de la Júlia el temps no corre com quan un és adult, un curs pots er etern.
    Quan menys s'ho esperi, estarà curada del tot i preparada per un nou amor, encara que ara li xemblaria impossible.
    Nou messos vaig estar jo plorant cada nit, per aquesll xicot quan jo era com la Júlia, però ara no recordo el seu nom..(això és mentda, el primer amor mai s'oblida)
    aNneta una abraçada.
    Seguiré llegint-te