Pel Passeig de Gràcia...

Un relat de: aNneta28

Passejo pel Passeig de Gràcia en busca d'un modelet que em combini amb les sabates noves. Com sempre, està abarrotat de gent. Entre la multitud veig que els teus ulls grans i foscos m'estan mirant. Entre la multitud veig que no puc apartar els meus ulls dels teus. Entre la multitud m'adono que ja no recordo de quin color són les sabates noves. De fet, m'adono que ja no m'importa de quin color són les sabates noves. De fet, m'adono que t'estàs apropant. I quan ets a punt d'arribar fins on sóc jo...
Em desperto.
Entre la solitud m'adono que no tinc sabates noves. De fet, m'adono que no m'importa no tenir sabates noves. De fet, m'adono que no existeixes. Que només eres un somni. Que els teus ulls grans i foscos no m'estaven mirant.

Comentaris

  • m'has buidat[Ofensiu]
    peçaperduda | 17-02-2007

    he sentit de cop i volta, com si amb una cullera de fusta les teves paraules em buidessin per dins... com n'és de trist... i per altre banda real...
    et felicito perquè malgrat la brevetat del teu text, ets capaç de tansmetre un sentiments ben profunds i ,segons la meva percepció, tan i tan amargs.
    BRAVO!!! ddebó... aixxx m'has deixat quasi trista! ( dic quasi, perquè és carnestoltes i ningú em treu l'alegria que jo soleta em vaig montant per aquestes festes XDDDD !!)

    ens veiem!!
    ---> peçaperduda<---

    PD: no entenc perque el teu relatet està en l'apartat de "juvenil"... què té de juvenil?? curiositats de la vida no? ^^
    ciao