Felicitat fugaç

Només necessito un dissabte genial per recordar-lo durant la resta de l'estúpida setmana. Ja no demano felicitat constant. He après a conformar-me amb la felicitat esporàdica que em donen els dissabtes. Una felicitat passatgera, potser sí, però no per això pitjor que la que vé per quedar-se. Una felicitat fugaç, sí, però potser això és el que fa que aprengui a disfrutar més d'ella: saber que quan s'acabi la nit per donar pas al ressacós diumenge, marxarà, deixant en el seu lloc mal de cap i ganes de que la setmana passi tan ràpid com sigui possible. Que passi tan ràpid que avans que me n'adoni ja torni a ser dissabte. Un altre dissabte genial que podré recordar durant la resta de la pròxima estúpida setmana.