Una nit de Sant Jordi.

I vau veure la posta de sol,
asseguts sota l'alzina mes gran i vella
de tot el bosc de Collserola,
compartint unes galetes casolanes,
que la Iris habia fet per tu, Albert,
amb tot el seu carinyu, i us vau abraçar.
I vau caminar sota la llum de la lluna,
trepitxant la sorra humida banyada pel mar,
de la platja del port de Barcelona,
despullats, nomes vestits per l'escalfor
d'un amor veritable agafats de les mans.
I asseguts a la tovallola, vareu sopar
sota les estrelles, que frisaven
per aconseguir un bocinet del pastis de maduixa,
que li habies portat a la Iris.
I va començar a ploure, i els vostres ulls us van unir,
i us vau fondre en un peto amb la mateixa intensitat del vermell de la rosa que li havies portat a la Iris.