UNA MÚSICA CONSTANT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La parella es va conèixer en un balneari. La noia acompanyada de la seva mare vídua era bonica rosa i angelical. El noi era llarguerut moreno i amb unes mans molt grans amb ungles menjades i ratades.
La noia li va dir que estudiava piano en una acadèmia, volia ser concertista. No tenien gaires diners però ella confiava que la seva destresa la portaria pel món, tocant en els millors teatres i liceus, encara tenia somnis. La noia era molt jove, tenia divuit anys. El noi llarg i prim li va dir regentava un negoci familiar que funcionava prou bé, ho havia heretat dels seus pares morts. I que una grip mal curada li havia aconsellat el metge anés a refer-se a un balneari.
Parlant i parlant es varen enamorar. La noia a vegades s´asseia al piano del balneari quan el concertista havia plegat i tocava Chopin Liszt o Mozart. El noi escoltava embadalit.
Es prometeren allà mateix abans de tornar a casa , es juraren amor etern. No us he dit que el balneari era Baden Baden i les famílies alemanyes de Berlín, però pel fet es el mateix . Va ser un festeig curt. Una setmana abans del casament el noi li va dir a la noia , que el negoci que regentava era una funerària.
La noia resta esglaiada i va mirar amb horror les grosses mans del xicot i va pensar en la quantitat de cadàvers que havien tocat, però com que l´estimava ho va passar per alt i si va casar.
Al cap de poc el piano sonava i sonava i les marxes fúnebres, era una música quasi constant.
No s´atrevia a tocar coses alegres , sols coses tristoies , però tocava i tocava i des de llavors els familiars se sentien una mica reconfortats, la dona tocava bé i el Canon en D Major de Pachelbel meravellava. No va tenir liceus ni teatres però tenia els morts , ells no aplaudien però ella creia en el seu interior estaven agraïts, doncs tots lluïen com un somrís, el que no sabia era degut a les grosses mans del seu home i el seu ben fer en arranjar-los , per ell també era com una música. Si quedaven bé inclús xiulava la Dansa Macabre de Saint - Säens,tot era música!

Comentaris

  • Cert...[Ofensiu]
    brins | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Sí, la música sempre hauria de ser present en els últims instants de la vida. Res no pot aconseguir alleugerir el dolor de la pèrdua, però una melodia dolça pot consolar una mica l'esperit. Has escrit una història molt tendra.

  • Més enllà de la vida[Ofensiu]
    Materile | 19-02-2019 | Valoració: 10


    La música és universal, en la vida i en la mort. Un relat original que m'ha encantat.
    Felicitats, Montserrat!! Una abraçada.
    Materile

  • Oh, l'amor etern...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2019 | Valoració: 10

    Vaja relat més formós i molt sentimental, Montserrat, que m'ha agradat molt i té un sentit molt original i amb molta simpatia, que m'ha fet riure un tant, perquè els dos s'han enamorat i amb la música seguiran volent-se... Quina meravella de relat.
    Que passes bona nit i fins demà.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Bravo![Ofensiu]
    Nil | 13-02-2019 | Valoració: 10

    Una història punyent per el to inquiet que guarda tot el relat a mida que es va descabdellant. Es podria fer un bon guió per a dur-lo al cinema. Jo crec que la teva creativitat està mal aprofitada, o podè la vida t'ha portat per altres viaranys com ara la maternitat i una feina com una altra. Però llegint els teus relats que tant sovint ens brindes, me n'adono que les teves històries no son toves o ensucrades, sinó exquisides! i amb un rerefons que fa que els llegidor hi pensi en el teu relat bona estona després d'haver-lo llegit. Bravo! Nil.

  • En la vida i en la mort[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2019

    Doncs mira, van fer una bona societat els teus protagonistes. Ens cal música per a gairebé tot, com no fer-la servir en l’acte final de la vida, acomiadant les ànimes dels éssers estimats.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

382 Relats

1209 Comentaris

198988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.