Una cullarada de magnèsia.

Vivències d’infermeria 2
Una cullerada de granulat de magnèsia. Angelina Vilella Ros

Treballar a la unitat de cuidats intensius(U.C.I.) vol dir treballar però que en qualsevol moment o circumstància et falten mans i les has de buscar, no és fàcil, la infermera d’intensius pot suplir a la planta, però les de la planta a vegades, pesi al seu esforç, no et pot donar el cop demà que necessites. La direcció, sabedora del fet ja procura posar a la planta que s’hi troben els intensius, professionals de les preparades per aquests moments.
Les estudiants d’infermeria, saben que en situacions crítiques només poden; mirar, fixar-s’hi i intentar retenir tot el procés per anar entrant en els casos, per més endavant ajudar i arribar a ser elles mateixes unes bones intensivistes.
Se’ns va presentar un paro cardíac, necessitàvem mans i ajuda, s’havia d’atendre a altres malalts de la unitat. Una de les infermeres de la planta va ser requerida, com altres vegades per l’ajuda.
Ens trobaven en un moment de feina, quan es va presentar una estudiant, nova, i li va preguntar a la seva infermera, la de la planta que qué feia. Aquesta sense poder ni mirar-la li va dir que atengués la planta, ella continuava insistint en que podia fer. La infermera es va girar i li va dir que donés una cullerada del granulat de magnèsia, amb un got d’aigua, a la senyora del 303. La noia va marxar contenta a fer el que acabaven de confiar-l’hi.
Ja finalitzar, positivament, el paro cardíac, ens trobàvem satisfetes comentant el cas, ja que és una complaença professional i personal per a tothom.
No vam veure entrar al doctor, Tomàs Alonso Massó, molt enfadat, ens va estranyar veure’l en aquell estat, era un metge molt educat i agradable de tracte, mai l’havíem vist d’aquella manera. Quan vam poder saber el motiu del seu enuig, vam comprendre el seu enfado.
L’estudiant d’infermeria, va complir les ordres però no les va fer amb l’ordre adequat. La cullerada de magnèsia s’havia de donar amb un got d’aigua, o sigui posar el granulat en un got i posar-hi el líquid després i remenar-ho abans de donar-li a la malalta. Ella ho va fer al revés, va posar la cullerada de magnèsia a la boca de la senyora i després va oferir-li el got d’aigua. L’ebullició va començar a fer el seu efecte dintre la boca, el granulat és efervescent i barrejat amb l’aigua va començar a actuar fent-li sortir per la boca una bromera de magnèsia. La pobre senyora es va espantar i l’estudiant també. La casualitat va fer que en aquell precís moment entrés el doctor, Alonso, que no comprenia el que passava a la seva malalta, no és corrent veure sortir escuma per la boca.
Ja aclarit el fet, i com no era cap problema per la salut de la senyora, el comentaris ja van quedar en marxa.
El que no se li oblidarà mai a l’estudiant serà la manera de donar, una cullerada de, granulat de magnèsia amb un got d’aigua.