Una capsa de llumins buida

El dia del meu aniversari em van regalar una ploma. Al primer cop d'ull vaig pensar que era una ampolla de perfum i un pinzell. A l'examinar millor el present me'n vaig adonar que era un pot de tinta i una ploma. Mai n'havia tingut cap d'objecte com aquest i vaig reaccionar com una criatura amb una joguina nova. Però al cap d'una estona i quan l'eufòria va baixar com el soufflé que feia la meva iaia, em vaig submergir en el silenci més absolut. Vaig observar el regal durant hores, recolzada a la taula del menjador, pensant què podia fer jo amb una ploma. Vaig provar de fer uns gargots. Res em sortia bé.(que n'és de difícil escriure amb ploma i tinta!Els dits et queden negres i a l'escriure o bé hi poses massa tinta o bé n'hi ha dèficit. És impossible fer bona lletra!)Enfonsada en el fracàs, vaig desar la ploma al calaix de la tauleta de nit.
Tots aquests dies he rumiat sobre aquest assumpte. He arribat a la conclusió que el millor que puc fer és escriure un relat. No ho he fet mai ( sense comptar les redaccions que feia a l'escola), però crec que no ha de ser pas tan difícil. Només es tracta de combinar amb gràcia paraules, punts i comes. A la família no hi ha tradició de lletres (tret de la mare que li agrada escriure rodolins i els recull tots en una llibreta de colors que li va regalar una marca de compreses). És un llàstima tenir una ploma amb tan d'estil i no ser escriptora, no sé per què me la van regalar (potser era una indirecte ?)El fet és que no m'agrada la idea d'utilitzar la ploma per escriure la llista de la compra. I com que m'he proposat d'escriure un relat, m'he preparat bé. A part dels estris per escriure, estic rodejada pel Pompeu Fabra, pel Català Fàcil, pels Verbs Conjugats Catalans i per una tassa de cafè fumejant per tal de donar ambient.
Penso. Crec que el millor és escriure sobre un tema que interéssi a la societat, així serà llegit. El sexe. Ens interessa a tots, no? Però és un tema delicat, no vull que em censurin el relat. Potser fora millor que expliqués les meves experiències amoroses (que en son dues i per això puc fer-ne el plural). Massa avorrit.
Necessito idees. Tanco els ulls i obro el diccionari a l'atzar : eulamel.libranqui. No puc tenir més mala sort. A qui li interessa la vida d'un mol.lusc amb un nom impronunciable?
Haig de ser original, o ser original avui dia és no ser original? Tot de temes es creuen pel meu cap ( animals, el meu gos, nens, vells, malalties, trens elèctrics, cafè, petroli al mar, un creuer per les illes gregues, una capsa de llumins buida) Es pot escriure sobre una capsa de llumins buida?
Pot ser això d'escriure no és tan fàcil com sembla. No és tan mecànic i gramatical. És més espontani. Un altre cop apareix aquesta sensació de fracàs. No tinc res per relatar però sens dubte tinc la necessita de relatar. No tinc idees, estic buida com la capsa de llumins. Res per encendre, res per escriure.
La ploma espera impacient, la tinta goteja. Algú em pot ajudar?