Tants anys de bancocràcia no podien acabar bé. El creixement econòmic no pot ser il·limitat en un món amb recursos limitats, era d'esperar que petés el sistema, com diuen alguns comença una crisi sistèmica que durarà molts anys, a vuere on ens porta tot això.

Salut!

...cal que les persones treballadores i inconscients, deixin de ser-ho i passin a ser emprenedores i conscients. Díficil sí que ho és, el sistema apaga qualsevol espurna conscient de que vivim en una "bancocràcia", els polítics son simples titelles dels banquers.

Enhorabona pels teus relats!!!

...no és un bon amic del benestar personal. Les ferides a l'orgull son les que fan més mal, si un es defà d'aquest individualisme més pur i s'obre als altres sense orgulls, sense pintallavis, la vida passa sorprenentment millor. Ja no cal inventar-se i reconstruir-se la cara cada dia, perquè tot fluix.
Tot i aixì si Judit pensa que és la millor opció per a ella, endavant!!!

...potser a la protagonista del relat no es coneix prou a si mateixa, potser li falta experiencia. Tot pot ser molt bonic amb un desconegut. Es completament legítim somiar truites, però s'ha de tenir clar els limits d'un mateix i deixar-los clars des del principi, perquè després no diguin la frase odiosa "no entendré mai a les dones". Queda demostrat que el tiu només volia una rebolcada perquè sino l'hagués trucat un altre dia.
Un relat molt maco, l'he llegit amb interès fins al final, felicitats!

...per posar en dubte l'afirmació de que si les dones governéssin el món no hi hauria guerres :
Margaret Thatcher
Condoleezaa Rice

que els plans d'estudis actuals no capten fàcilment l'interès dels alumnes. Quan jo anava a l'institut em passava totes les hores mirant per l a finetsra i escrivint poesies. Tots els profes o estaven deprimits o eren raros. Ara miro enrere i veig que no vaig aprendre res a l'escola, potser a llegir i a escriure. En canvi ara tinc un afany per aprendre coses que no me l'acabo. La curiositat em pot. Malauradament ningú t'ensenya a ser curiós, t'ho has de fer tota sola. Per mi les mates també son un pal, però prova de possar-hi curiositat i prova d'entendre el perquè de les mates, encara que el profe no transmeti afany per aprendre.
Segueix escrivint!!!
Molta sort!

s'esfumi el drac entabanador. Tan debò puguem entre tots decréixer d'una manera feliç i pausada i no a la força perquè ja no ens quedin recursos.
Visca el teu cavaller actual!!!

Ei! quin detall!!! moltes gràcies Àngel Negre!

I moltes gràcies a tots els que m'heu comentat el relat, amb les vostres poesies, reflexions...

una abraçada

i també ignorancia social. Un poema molt encertat en els temps que vivim, on sembla que hi ha informació a raudals, però que no és païda per gairebé ningú. Molta gent continua dinant veient per la tele com altres criden desesperats per la mort, la fam, la injustícia...
Es que potser es pensen que és una peli de ficció?
No hi entenc en poesia però diria que ho fas força bé, si més no m'agraden els teus poemes!
Endavant!

...una rosa plantada en un test, així no es marxita, jeje
ah! i visca l'amor també!

...regalar-se un mateix, a més de per vida! sembla un regal molt valuós, però on hi hagi una rosa de Sant Jordi...Regala-li una rosa home, que no costa res!je je
A part d'això, el poema m'ha agradat molt!

Salut i feliç Sant Jordi, que et regalin moltes roses i sobretot llibres!

em sembla que és que l'home és un maltractador mascliste i que no es mereix casar-se amb aquesta pobre noia.
Però el relat és molt entretingut, m'agraden els contes amb moralina, per donar-ne la meva versió je je
Per cert ,et vaig descobrir gracies a que em vas comentar un relat. Doncs això, gracies!
Et segueixo llegint em queden 198...
Salut i endavant!

Hi ha una omissió. falta la frase següent :
"La botiga de pintura del davant no ha obert les portes" que va a continuació de "Passen deu minuts de les cinc"

Hola , Bahía 22. Abans de tot gràcies, encara que tard, molt tard..., per comentar-me el meu primer relat. He tornat a escriure després de patir uns quants problemes( tots amb solució!) i tot gracies al teu comentari i també perquè en tenia ganes, és clar.És curiosa la casualitat però també he escrit sobre un dissabte. El teu no sembla gaire amable, les comparacions son odioses, no comparis mai els teus dissabtes amb els de ningú. El meus passen com si cada hora fos la mateixa, però m'agrada perquè sembla que el temps no passi. Per cert, els teus relats son curtets però intensos, ideals per llegir des d'un cafè internet, en que cada minut val or!!!Ànims!!!