Una ànima més

Aleshores, vam romandre abraçats tota la nit, però va arribar el moment i el meu cor va deixar de bategar...Vaig poder notar com la seva mà em dibuixava alguna cosa a la cara.Potser una paraula o qui sap si hi feia un dibuix.També vaig sentir el seu cos sobre el meu i, per un instant vaig creure que el meu cor tornava a bategar, però no, era el seu, que bategava lent i trist.Amb un segon havia desaparegut.Tot el que havia estat o havia fet va quedar allunyat, en el record.Llavors vaig aixecar-me i vaig veure el meu cos estirat a terra i, ella, que plorava, tranquila .Recordo la imatge.Estava a terra de genolls amb el seu cap sobre la meva panxa i em tenia agafat d'una mà. Va estar així una bona estona, fins que , després, es va aturar de plorar i es va aixecar tot aixugant-se les llàgrimes que encara li queien.
La foscor va fer que tornés invisible i vaig començar a seguir-la per el soroll de les seves passes, però vaig aturar-me davant uns arbres i vaig pensar que no serviria de res, tammateix ara jo ja no hi era, i mai tornaria formar part de la vida de l' Ariadna Nadal Contreras...només era una ànima més.

diaclau