Una altra insulsa història d'amants dins un llit

Un relat de: Tiamat

Estic ajaguda damunt del llit, panxa enlaire. Al meu costat, hi és ell, amagant una pupil·la darrere cada parpella. Em quedo contemplant com s'esquerda la pintura del sostre, i com la humitat juga a ser artista. Els sorolls s'escolen per la finestra oberta, ofenent la intimitat dels veïns. Em giro, encarant-me a ell, recolzant el colze al matalàs, i aguantant-me la cara amb la mà. La llum s'esquitlla a través de la persiana mig abaixada, i li deixa taquetes damunt la pell, tot dibuixant-li un mosaic damunt l'esquena. Faig passar el dit entre les clapes, jugant a esbossar-hi caminets, i a cercar destins. Ell segueix dormint, amb les cames i els braços escampats pel llit. La boca, mig oberta, insinua esbufecs acompassats, que es converteixen en un rellotge deliciós que, més que deixar-lo passar, semblen aturar el temps. Evitant els moviments bruscos, em trec el llençol de sobre, i m'arrossego lentament fins la vora del llit. M'assec i poso les cames fora. El fred de les rajoles, em corre esperitat per les plantes dels peus, i s'emociona recorrent-me les cames i l'espinada. M'alço silenciosament, i camino de puntetes fins la porta. Un cop sóc al marc, em giro un instant, per mirar-lo.

Recorro el passadís amb les puntes dels dits, rabent i enfredolida, i em poso dins el bany, tancant la porta darrere meu. M'aturo davant del mirall. Tinc el cabell esbullat, nuat, brusc i tendre alhora. Els ulls brillen, satisfets, semblen tenir més memòria que jo. Els pits em miren altius, com volent fer ombra als ulls, però només aconsegueixen fer ombra damunt l'estómac, que és ple de marques vermelles, rascades dolces i desitjos afilats. Entro dins la dutxa i amb uns quants moviments experts, aconsegueixo graduar l'aigua. Quan aquesta és perfecte, me la deixo caure per damunt del cos, evitant que em toqui el cabell. Un cop molla, tanco la dutxa, agafo el pot del sabó, i n'empasso la flaire. Fa olor de net, de pètals espessos, de flors i productes químics cansats d'estar allà dins, apilonats, i que submisos, deixen anar una darrera alenada de frescor. Me'n poso una petita bassa damunt del palmell, i em repasso els racons de la pell. Poso especial atenció al sexe, que és el que duc més brut. Si no em netejo, no puc dormir a gust. Tinc el cos recobert d'un aiguabarreig d'aigua i sabó, que me l'emblanquina per zones, i després de fer ballar-me una estona l'espuma per damunt la figura, m'esbandeixo. Les gotes de suor es barregen amb les d'aigua, lluitant per conservar el seu lloc. Dirigeixo el raig damunt la vulva, passant els dits una vegada i una altra entre els plecs dels llavis, treient-los llefiscosos i netejant-los constantment. L'aigua esclata contra el clítoris, encara sensible, i a poc a poc, em torno a excitar. No ho puc evitar, i em masturbo sota la dutxa.

Torno a l'habitació, regalimant i embolicada amb una tovallola. La deixo damunt de la cadira, talment com un vel de núvia a una antiga nit de noces, observant amb una mirada entre ansiosa i tendre, els aconteixements de damunt del llit. M'estiro al seu costat, segueix dormint. Acosto la mà a la seva galta per acaronar-li un instant, però me'n desdeixo, té la cara massa plàcida com per gosar despertar-lo. Però no hi ha res a fer, dues gotetes li han caigut damunt dels ulls, i els obre mandrosament. Deixa escapar un somriure mentre estira la mà per recolzar-la damunt la meva cintura. Amb suavitat, i encara ensonyat, m'acaricia l'estòmac, l'esquena, les natges. Les seves mans, aspres i suaus, fan estremir-me la pell, que deixa de fer cas de les ordres del cervell. Ell ja té els ulls ben oberts, i ha adoptat aquella mirada maliciosa que m'ha encisat. Em noto humida de nou. No acabarem mai, així.

Comentaris

  • Sense pels a la llengua...[Ofensiu]
    Laura Gomez | 17-08-2005 | Valoració: 9

    Llegir els teus relats es tot un plaer.

    Molt bo.

    Laura G

  • vaja, vaja[Ofensiu]
    foster | 02-08-2005

    ja sé que els relats -ni els biogràfics- no són mai -no haurien de ser mai- una transcripció fidel i directa de la realitat, però a vegades algunes descripcions de sensacions i fets, com ara la teva, reflecteixen una saviesa rellevant sobre el tema de la narració. Sensibiiltat i sensualitat a flor de pell. I a dos d'agost!
    Felicitats, és un gust llegir-te, tot i que algunes expressions puntuals desmereixen el global.
    a reveure
    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

514053 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.