Un sonet per a la consciència

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Per a mi, l´entenc com l´essència de la vida. Allà on hi ha vida, sense corrompre-la, hi ha la pura essència. I no som conscients.

Un petó molt gran

És aquest un sonet molt expressiu, que presenta a l'ésser lluitant entre la seva essència i l'anonimat: totes dues possibilitats li permeten l'existència, però la vida serà absolutament diferent si la viu des de la particularitat o des de la insignificança.

Si vol ser persona i no tan sols potencialitat, cal tenir pes i mides, color i caràcter, virtuts i defectes, tal com sentir dolor i experimentar la felicitat, odiar i amar, perdonar i ser perdonat, patir fred i suar...

En solitud, som solitaris i poca cosa més que això!
Voluntat i discerniment ens porten a triar la col.lectivitat com a opció de vida.

T'envio una abraçada per acompanyar-te la voluntària consciència,
Unaquimera

Si per comptes de mirar per un forat, sortíssim del forat, veuríem la vida d'una altra manera. Jo també crec que naixem sols, vivim sols i morim sols. Però en aquesta existència alguna cosa ens empeny a relacionar-nos amb altri. Una mena d'impuls en cerca d'aliança que ens ajudi comprendre per què de la nostra solitud tot i mirant-nos en l'altre, com en un espill .

Jo interpreto l'home, en sentit general, isolat, clos en si mateix , en la seva realitat, mirant el món per un forat, sense atrevir-se a gaudir amb llibertat de tot l'amor que ens ofereix la vida i que no sabem copsar. Un sonet preciós, que diu molt...

Una forta abraçada,

Xantalam

PS Records a la família!