Un secret per tu i per mi

Un relat de: ORIOL

Només tu em podies fer tornar-hi. Sé que feia temps que ho demanàves o potser no, però m'agradava imaginar-m'ho.No puc dir que esperava aquest moment, perquè vaig aprendre a no viure de somnis ni tampoc d'il·lusions. El temps ens canvia,ens fa més forts i febles alhora, però no voldria que les meves paraules haguéssin caigut en l'oblit ni els meus relats en desús.
Vull agrair-te, i probablement, sense saber-ne, la valentia per fer-me tornar. No em coneixes i saps que també ho desitjava.
"De nou aquella mà" ve a retrobar-me. Ho recordo com si fos ara.Era primavera de tot just ara fa un parell d'anys. Aquelles paraules no em podien deixar indiferent.Començàves dient "una vegada em va estendre la mà, una mà que em reconfortava", continuàves exclamant "més tard vaig perdre el que tenia...i ara feia molt temps que ni et veia ni et sentia...". Sense dubtar-ho, i amb fermesa "Gran relat" jo afirmava, amb certesa.Amb el temps va esdevenir un secret, ple de pàgines en blanc, escrit només per tu i per mi.
Ha deixat de ser un secret. T'ho havia de dir.En aquell moment, vas acabar emocionant-me transmetent "quan el torni a veure, quan el torni a sentir, li agagafaré la mà que em va oferir.
Ha deixat de ser un secret per tu per i per mi. Ha passat a ser una sorpesa per tu i una satisfacció per mi.M'agrada que et recordis de l'ahir. M'encanta que encara em tinguis present avui. Ha deixat de ser un petit secret, ha deixat de ser un dels tresors mes ben guardats dels últims temps, per passar a ser un dels meus desigs i també el teu.
Et demanàves què havia passat durant aquests temps d'abscència. Eren temps de guardar petits secrets entre nosaltres. Perquè aquestes paraules no són ni d'ahir ni d'avui; sinó del primer dia en què em vas començar a trobar a faltar. Un petit secret que volia compartir, encara que ja hagi deixat de ser-ho.Un secret que espero que et permeti tornar agafar la mateixa mà que vas perdre ahir.

Comentaris

  • la vida es com un esternut[Ofensiu]
    panxample | 08-06-2010 | Valoració: 10

    quant menys t'ho esperes ja ha passat.
    acabo de llegir el teu primer relat a rc el pas del temps,
    cal aprofitar cada instant.
    guardaré el teu secret

  • a tu...[Ofensiu]
    nana_17 | 07-06-2010

    a un possible (des)conegut.

    =)

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 07-06-2010

    i pels teus comentaris
    fins la propera

    joan

  • Ahir, avui i demà...[Ofensiu]
    natasha | 06-06-2010

    ... es barregen en un text que amaga i diu alhora...
    M'ha sorprès i agradat.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ORIOL

52 Relats

60 Comentaris

38852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriponsribas@gmail.com