Un peu enrere (II)

En Bernat endemés recorda els matins d'hivern, ans d'anar a l'escola, com feia el segó a les cinquanta gallines ponedores (els ous es venien i els doblers eren benvinguts) que tenien dins el galliner, a l'esquerra del corral i aferrat a la soll sense inquilins. Acabada la feina, clenxa ben recta, la llepada de bou ben banyada i la cara rentada emprant només dos dits (per por a constipar-se), a caminar o millor dit a córrer per por de fer tard, devers vint minuts fins arribar a l'escola a temps de formar fileres militars, mentre al so del himne nacional s'aixecava la bandera amb el jou i les fletxes.

El fred que passaven a les aules, guardades per frares amb baverall, varen fer forat al cervell d'en Bernat i després ha tengut calfreds sense saber-ne el perquè. Aquella ensegonada (que era consemblant a la que ell feia els matins) d'arròs de peix dels divendres, que servien a l'escola, varen deixar un tast esquinçat fins els vint i més a en Bernat. La pinya "La Peral" era cosa a part. Però el "recreo"servia per esborrar qualsevol penalitat passada. Com en gaudia, en Bernat, dels companys de l'escola! S'apuntava a tots els jocs i esports que hi havia, fins i tot al bàsquet, i això que era un infant pucer que no feia l'alçada de un ca assegut (el varen fer mascota de l'equip, i ufanós els diumenges matí els acompanyava a tot arreu). Dels estudis, en Bernat no recorda quasi res.

De vegades els dijous capvespre, que era el dia que lliurava dels estudis, anava d'excursió a prop de Ciutat, ran de mar, on el sistema dunar era meravellós, i s'omplia les sabates, les butxaques, els calcetins, el cap i tot allò que es podia omplir d'arena fina i blanca. Què n'era de polit llenegar del cap dalt de la duna fins al seu peu, una i una altra vegada sense aturar. A la nit, quan la mare l'espolsava i espalmava tota la roba, hi havia un bon munt d'arena al terra (es va fer un predís al corral i en Bernat sempre ha pensat que l'arena que duia va servir per a fer-ho).

El mes de maig collia flors del petit jardí de ca seva (l'hortet era més necessari) i les duia a l'escola per honorar la Verge Maria, les cançons (en castellà) d'obligat compliment retronaven pels corredors, que també servien per estar dempeus quan el castigaven fora de l'aula. En Bernat tots el primers divendres de mes anava a missa, quin remei, i quan va ser un poc més gran a combregar (et jugaves l'aprovat en matèria de religió, que juntament amb la "formación del espíritu nacional", eren les més importants).