Un viatge

Un relat de: salroig

17 d'agost de 2006:
05:20:00 Tot és encara fosc. M'aixec; el despertador havia de sonar a les sis de la matinada, però els nirvis -cada pic em passa el mateix, al cap de tants d'anys- em fan tenir un mal dormir. M'afait i em dutx, i després d'abillar-me encenc l'ordinador per llegir el correu i també per fer passar un poc el temps, ja que tenc la maleta preparada des d'ahir a la nit.

06:35:04 Agaf el cotxe i prenc el camí cap a Alcúdia. Ara la carretera ha esdevingut autopista fins a sa Pobla, malgrat la destrossa i l'asfalt. Per arribar a l'entreforc de sa Pobla amb Pollença tant sols m'he torbat vint-i-cinc minuts. Seguesc el camí d'Alcúdia, que és més ample que abans, però encara és carretera. Amb les reformes els fiters, que fins fa poc encara marcaven les llegües, han desaparegut. També els antics hostals, on els carreters feien aturada. Sense córrer arrib devers les set a Alcúdia, que està a cavall de dues badies, la d'Alcúdia i la de Pollença. A l'enfront tenc l'antiga porta de Mallorca o de Sant Sebastià, datada de començament del segle XIV, molt ben restaurada i amb dues torres de planta quadrada merletades, de la ciutat murallada que fou foc de les Germanies. Gir a mà dreta seguint el llenç de la murada, un poc esbaldregada i mancada de fossat en aquest indret, i arribant a l'església parroquial, que tenc a l'esquerra i forma part de les murades, torn a girar a mà dreta per passar al costat de les runes de la ciutat romana de Pol·lèntia, amb les graderies del seu teatre romà, datat entre els segles I i III, i més endavant l'oratori de Santa Anna, datat del segle XIII, que està ben davant el fossar. Arrib al port. Onsevulla que mir hi ha hotels. Per la carretera d'Alcanada, vaig al moll comercial d'Alcúdia.

07:11:45 Aparc el cotxe al tancat que hi ha per a aquest fi i trec els bitllets per a poder embarcar. Puc pegar una ullada al petit port. Em deprimeix: uns contenidors que fan plorera han estat convertits en les oficines de la naviliera, una petita sala d'espera -això sí, feta de vidres i planxes d'alumini, més moderna- amb aire condicionat i dues cambres amb sanitaris. Munts de carbó per alimentar la central tèrmica del Murterar, un rossegall de ferro per construir més, el vaixell que em durà a Menorca ja un poc atrotinat i l'escala per a pujar-hi feta d'una bastida rovellada. Més munts de terra del moll que fan per descarregar petroli i gas butà. Ara, d'ençà que hi opera una altra naviliera, amb un vaixell més ràpid, hi ha també un altre contenidor fet a posta per a oficina, el vaixell ràpid que surt mitja hora abans que el de nosaltres i una caseta de la guàrdia civil per escorcollar els passatgers i els cotxes.

07:29:15 Embarc el cotxe a la bodega per popa, recorr tota l'eslora i m'atur a proa. Som dels primers, he tengut sort: també desembarcaré aviat. Deix el cotxe amb una marxa i el fre de mà posats. Camín cap a popa i, a l'altura de la porta del pràctic, puig les escales fins a la coberta principal. L'olor del petroli em desassossega, sempre em passa igual, el neguit se'm passarà mentre navegam.

07:41:13 Arrib al saló de proa, vaig al taulell del bar i deman un cafè. El duc a una taula i el bec amb delit. Ja fa més de dues hores que estic aixecat i encara estava a dejuni. Malgrat l'hora començ a suar, l'aire fred no marxa i em comenten els xòfers que habitualment fan la travessia, que està espenyat. Les portelles són fixes i no es poden obrir. Ens espera un viatge almanco enutjós, per no emprar altres mots més contundents. Tenc l'alternativa de sortir a l'exterior, on l'aire serà més fresc. Avantatges d'aquest vaixell, no com al ràpid, on vas encaixonat com en un avió.

08:12:32 Surt del saló directament a la zona central del vaixell, on hi ha les portes d'embarcament. Les de la bodega segueixen fins a la sala de màquines i la sentina, que estan protegides per mampares (també dites pareties), un banc de paret encoixinat que també fa de magatzem dels guardapits salvavides. A l'enfront del banc hi ha les escales, dues i amples, per accedir a la coberta superior, i a cada banda de les escales hi ha l'accés al menjador. A un racó de babord del menjador un petit quiosc i finalment, a popa de tot un saló, amb butaques, separat del menjador per una mampara de vidres. Fins fa poc era la zona de fumadors, ara res de res. Puig les escales cap a la coberta superior, són prou empinades i amb els escalons mancats de fondària. Peguen a un corredor que té la llargada de tota la màniga (la tancada) del vaixell, amb dues portes als extrems per a poder accedir a les cobertes exteriors. Ben davant les escales i en el corredor hi ha les portes dels vàters. Surt a la coberta de babord i m'encamín cap a proa (hi ha bancs amb respatler adossats a les mampares) fins que em barren el pas unes cadenes de plàstic, perquè per allà s'arriba directament a unes petites escales per pujar al pont de comandament, a la darrera coberta. Espols el banc, que és a recer d'una petita mampara a proa, m'assec i contempl el trist espectacle dels dipòsits redons de gas butà i l'antiga central tèrmica, abandonada però no desmantellada.

08:27:12 Salpen l'amarra de proa i la codera de popa, deixen l'amarra de popa, el llibant sintètic té la gruixa del meu braç. Amb l'hèlix de proa el vaixell cau a estribord, a poc a poc van donant llargària a l'amarra de popa. Quan ha enfilat la sortida del port salpen l'amarra, donen màquina avant poca. Aquest és el punt crític, plou sutja per tot arreu. Maniobram a babord i deixam l'espigó per enfilar cap a Menorca.

08:40:01 Estam al través d'Alcanada, de l'antiga alqueria pràcticament no queda quasi res, sort que ran de mar no hi ha gaire edificacions i encara es veuen pins, pareix com abans. Veig l'illot del mateix nom, amb el far que l'identifica, separat de terra per un freu d'uns cent i pocs metres. Avançam i el verd del pins canvia per un verd estàndard, igual i sense matisos; llàstima, un camp de golf allà on tot eren pins i garriga. Passam el cap de Menorca i a la dreta la platja del Coll Baix, reguardada pels penyals, un poc més amunt Cala Solana i el cap Pinar. A mesura que avançam llucam la bocana de la badia de Pollença amb el majestuós cap de Formentor. El far pareix una agulla de cap blanc clavada al terra. Girant l'ullada a la esquerra Cala Murta i més endins de la badia l'Illot -esquifit- de Formentor i Cala Pi, on els pins són bressolats per l'aigua del mar, amb una taca petita blanca, l'hotel. M'esdevé el record dels poemes de mossèn Miquel Costa i Llobera, i puc veure na Ruixa Mantells caminant per l'arena recollint petxines i lo Pi de Formentor estimat per un cor més gran que la Seu de Ciutat, i a més escoltar la veu de Maria del Mar. Cap al fons de la badia i al capcurucull d'un puig veig les runes del Castell del Rei.

09:06:00 Entram dins la mar gran i arrumbam al port de Ciutadella, si el mar ho permet; l'aigua té un color blau fosc que no m'agrada gaire, està ben arrissada, les ones tenen escuma arreu, hi ha avís de ressaca (dita, per aquests verals, rissaga), el vent és fresc i de llebeig, està ennigulat. D'ara endavant només veurem terra a popa -Mallorca- i a proa -Menorca-, si els niguls no les tapen, qualque barca de bou i els capcers que pareix que facin un corredor al vaixell. Ens espera una travessia moguda. Guaita, damunt un banc d'arena hi ha dos llaüts pescant els raors, no sé com aguanten, la veda es va aixecar ahir i les ganes de pescar el preuat peix són grosses.

10:02:00 Baix al saló de proa, compr un badall de cuixot salat i una botella d'aigua que duc a una taula, i ben assegut no esper raons per fer-me'l meu. Acabat l'àpat vaig pel cafè i, tranquil·lament, eixancat per aguantar l'equilibri ja que la mar bat per l'amura d'estribord i engronsa el vaixell, el duc a la taula. Agaf els estris d'escriure i vaig encadenant, o intentant, paraules durant més d'una hora. La calor, la humitat, la suor i el baf carregat de l'espai tancat em treuen fora.

11:06:36 Surt a la coberta exterior d'estribord i els esquitxos m'entelen les ulleres. Faig mitja volta cap a popa. No m'agrada gens ni mica estar a la popa perquè el fum i l'olor del fuel em molesten, així que m'encamín cap a proa. Repenjat als candelers, amb un bot salvavides que pareix que em fa de capell, gaudesc de l'oratge. Escamp la vista i veig la punta Nati molt a babord mir per proa i tenc el Cap d'Artrutx ben enfilat. Això vol dir que no anam a Ciutadella, el port deu estar tancat i ens dirigim al port de Maó. El que m'estranya és que arrumbem pel sud, ja que el temporal és de llebeig. Supòs que és per mor de l'estalvi de temps i combustible, pel nord el camí és més llarg. Podré veure la costa de més a prop, només la conec vista de molt enfora i des de de Mallorca. Al cap d'una estona l'hostessa ens dóna la nova, dues hores i mitja més de navegar per un mar prou envalentit.

11:30:21 Arribats al través del cap d'Artrutx, el vaixell cau un poc a estribord per enfilar la proa a l'illa de l'Aire. Deixarem la costa una mica enfora per destriar ben bé els llocs que passem, a mesura que ens acostem al llevant la costa s'aproparà. Podré seguir amb la vista, més o manco, l'indret que tenguem al través pels nuclis de població. Ara ja estam al través de Cala en Bosch, convertida en un port artificial per barques de no gaire calat ni tonatge. Just al costat la platja de Son Xoriguer, d'arena fina i d'un blanc inigualable. En dies com avui els surfistes fan l'agost. No veig veles petites, o bé la força del vent és massa forta o bé la llunyania no les deixa albirar. Supòs, més que veig, les platges de Son Saura (no s'han de confondre amb l'arenal de Son Saura, que està al nord de l'Illa), amb el petit bar de fusta desmuntable entre el pinar, mig amagat per no destorbar l'entorn. Pens en el camí ple de pedres i en els sotracs del cotxe per arribar-hi. A totes les cales i platges verges de Menorca els camins d'accés son privats i sense enquitranar, i a qualcuna has de pagar el dret d
e pas, i així sia per molts d'anys. Passam per Cala en Turqueta, amb la seva sínia dins l'arena. Cala Macarella i Macarelleta, ambdues dins la mateixa bocana, d'aigües cristal·lines i amb restes megalítiques al seu veral. No és que les vegi des del vaixell, però les tenc dins el cap per la seva esplendorosa bellesa.

12:17:21 Estam al través de Cala Galdana, la reconec pel caramull de construccions. Així i tot la platja, en forma de mitja lluna i d'arena fina i blanca, els vespres és preciosa, amb els llums de les cases baixes que farceixen el raval. El riu? desemboca davant un illot, amb un restaurant al bell mig. Encara que modificat el curs, cimentat a molts de trossos i canviat el vell pont, amb les barques atracades a la seva riba resta un encant especial.

12:35:03 Al nostre través tenim Sant Tomàs i un poc abans les platges de Binigaus, m'imagín els cossos nus de les al·lotes daurant-se amb els raigs de sol, avui més bé preparant els paraigües. La platja de Sant Adeodat i la pròpia de Sant Tomàs. Un poc més endavant Son Bou, no m'equivoc, els dos hotels damunt l'arena m'escarrufen. I pensar que just al devora hi ha les runes de la Basílica paleocristiana de Son Bou, datada entre els segles V i VI de la nostra era.

12:55:17 Tot i que ha estat a la vista tot el trajecte, ara estam al través del Santuari de Nostra Senyora del Toro, el punt més alt de l'Illa. Cala en Porter, amb la urbanització que cada any es fa més grossa, i als penyals de la qual es troba la cova den Xoroi, ara convertida en discoteca, més famosa per la llegenda del pirata moro que per les troballes prehistòriques que s'excavaren allà. Aferrada, Cala Coves, amb els dos morros que la delimiten, dins un paratge d'ensomni les coves prehistòriques als costers et muden a un altre temps. Seguim fent camí i passam pels Canutells, amb els escars a les terrasses i un argue petit per traure els llaüts de poca eslora pel varador que hi ha, i tota la cala plena de barques amarrades amb roda. Cala Binidalí, pregona i maca però molt petita, un encant. Cala Binisafúller amb l'illot. Binibéquer, que fins i tot en la distància, es fa notar el blanc de la calç. Àdhuc ser construïda dins la segona mitat del segle passat varen respectar la tipologia de poble de pescadors, amb un entramat de carrerons per perdre's. Sent cantar dins el meu cor na Joana Pons amb les guitarres: "Menorca, la blanca Menorca..."

13:03:52 Ja hem arribat al far de l'illa de l'Aire. Després de virar a babord arrumbam a la bocana del port de Maó. Durant tot el viatge he vist com el mar pegava fort a la costa. A poc a poc s'apropa la fortalesa de la Mola. Abans deixam enrere Punta Prima, Cala d'Alcaulfar i s'Algar i arribam a cala Sant Esteve, on el Fort de Marlborough amb el Castell de Sant Felip i la torre d'Stuart o d'en Penjat guardaven l'entrada del port. Tenim al davant la fortalesa de la Mola o d'Isabel II, on hi varen habitar més de cinc mil soldats: impressionant. El caramull de troneres, alhora buides, et donen una idea del que era al seu temps. Viram a babord i entram al port de Maó. A estribord l'illa de Llatzeret, a babord Cala Fons, més endavant i a estribord l'illot de Quarantena i l'illa del Rei i entre Cala Rata i Cala Llonga, enlairada, la Casa d'en Nelson -The Golden Farm-, tota pintada d'un vermell anglès. A babord tenim Maó penjada de les roques que guarden un port natural, resguardat de tots el vents. El convent de Sant Francesc, datat el segle XVIII, amb l'església i el claustre, que es veu superb des del moll. Restaurat, és avui museu de Menorca; la cúpula del convent del Carme, al claustre del qual hi ha el mercat; les teulades i el campanar de Santa Maria; el mirador al port la Miranda i les edificacions, de la vessant al port, d'aquesta ciutat influenciada per moltes cultures.

14:01:57 Donam amarres i atracam al moll de Maó. Fi del viatge!








Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer