Pobres Illes nostres

L'esperit que, com a follet esbojarrat campa
dins la rancúnia de l'ànima negra, avala
i autoritza al posseïdor d'aquest poderós mal
sagnar el món només per aconseguir un ral.

Abans la mar besava arena, esculls i roquissars.
Apartaments, ports, hotels, restaurants i bars
ara neixen, com en la terra que té bona saó,
perquè donen doblers, i a la malmesa natura ofegor.

N'és responsable, com el qui més, el que permet
el devessell que dins les Illes nostres s'ha fet.
El camp fora conrear, les ametles fora recollir,
i l'asfalt de les autopistes no deixa les roselles florir.

Sempre rumien la malifeta que han de maquinar,
volen construir una gran riba per un port destrossar.
Fa molts d'anys que la rissaga a Ciutadella va,
però ara han de defensar les inversions que feren allà.

Quan rallen de protegir, rai, però protegir massa...
no és bo, perquè l'home sempre el seu preu paga.
A Cabrera ¿qui hi pot anar? O un iot has de tenir,
o amb turistes, esburbats, en pots una micona gaudir.

Abans els al·lots, canya, ginya i a les roques a pescar,
la companyia d'un dels pares, esca i l'ham a banyar.
Ara llicència, metre per amidar, fullet amb les espècies
que es vol preservar, això no és viure.¡Fora pescades!.

Si a la platja vols anar i un alegre dia d'estiu passar
amb prou feines arena trobaràs pel cos arrebossar.
Ombrel·les, gandules, grans ombradissos fets de bruc
i tot de lloguer. Val més deixar-ho anar i no semblar un ruc.

Tres idiomes als nostres nins a l'escola volem ensenyar,
àdhuc el català, encara que manco temps ¡ja és d'admirar!
l'anglès, ¿serà per lligar?, el castellà, per el Quixot llegir,
que bona cosa n'és, i el mahometà? Haurà de nou conquerir?.

Açò pareix una gàbia de grills, els boixos sense identitat,
els majors mirant enrere i plorant, els politics sense caritat,
val més se ric que culte, valen més els doblers que tenir amics,
pobres Illes nostres que els homes que hi habiten són enemics.