Un passat ple del pitjor, un present

I és quedaren així,abraçades.Ploraven.La nena era incapaç d'entendre perquè era tot tan difícil, si era Nadal.Sí,justament.La mare intentava explicar-li que ell volia fer les coses bé,a la seva manera,ja que ell creia que a la seva manera tots estarien contents.Li deia que la vida és així,i que s'ha d'afrontar encara que no la vulguis,però és així.

I tot ve del passat.Del Nadal que no va poder tenir el seu pare,dels regals que no va poder obrir,la carta a punt d'acabar-se sense saber que deia de veritat,els moments en família que no va poder passar...Mort,divorci,hòsties,pobresa.Tot junt.Sembla difícil i ho és,ell,ho va poder afrontar,però mai acceptar.No conta res,queda dins seu,tot el que va passar,l'amor que no li van poder donar,l'efecte,les besades que necessitava i no tenia,el mínim que desitjava, la cosa més petita,no podia ni tan sols pensar-ho.Un desgraciat.Sí,el seu pare era un desgraciat al que li feia vergonya anar pel seu poble sense que les quatre xafarderes es posesin a xerrar.Vergonya.

Tot i així la nena no ho entenia.Si el seu pare va poder afrontar-ho, perquè feia que les coses fossin tan difícils?La mare seguia dient-li lo complicada que pot arribar a ser la vida però ella no volia aquella resposta.

Per fí la mare li explicà que les persones que a casa seva no han tengut l'efecte que necessitaven,no el saben donar.Plorava.Li deia a la nena que no ho fes més difícil encara,que respectés les seves maneres,que sense elles no podria seguir,que no el podien deixar,ni la filla ni la dona,encara s'ho meresqués mil vegades no volien que acabés com un dels seus progenitors.

Un gos.Això pensava la nena del seu pare,que era un gos.Que pare i filla parlaven igual i no s'entenien.Que les bronques que li feia de tan en tan eren mossegades al cor,d'un gos,res més.

Ploraven.La mare deia el mateix tot el temps que el respectés sisplau,que el respectés.Que no podria viure sense cap d'elles dues,sense dona i filla.Encara que elles esperaven alguna cosa més en la seva mirada que no fos un passat ple del pitjor,de ràbia...alguna cosa com agraïment i felicitat per tenir-les a elles,per tenir una família,per tenir una filla,per tenir una dona.







23/12/07