Un home com a somni

Un home que lluiria
amb la pròpia força
i la seva llum llampeig
ferotge
travessaria el sol colpidor
de l`estiu.

Un home entestat
en demostrar que
fins i tot som herois,
girant els últims fulls
del nostre manuscrit vital
i tancant els ulls amb felicitat.

Tot van ser instants
que vam traspassar
que vam gaudir
amors i llampecs
fugaços
de vida de colors
nadar una nit en el mar
a l`estiu tastar la fruita prohibida
i contemplar des de les roques
del penya-segat com
aquells velers semblaven
d`altres mons, un home que
em va confirmar que no vaig errar
quan vaig sacrificar els meus ulls
i vaig emmalaltir sempre
per mor sols de la bellesa
i de la cobdícia de posseir-te
més a a la vora.

Un home que tal com
va aparèixer
com somni
enmig del meu tort
aquella nit quan moria
i va romandre
com els esperits
el temps que calgué
per corregir-me la
boca amargada i torta,
i just sense acomiadar-se
s`esvaní i tornà
endins de la boira.