Un astut estafador

Lluís era un pagès molt tossut, desconfiat i presumia de no deixar-se enganyar per ningú. Un divendres, el dia que anava al mercat municipal per vendre els productes de la seva collita; patates, cebes i pebrots, un home, que mai havia vist, però tenia una bona presència, tot apropant-se a la parada d'en Lluís i veient que l'home semblava interessar-se pels seus productes, li digué: -Senyor, ¿que voldria alguna cosa?- Miri quina bona pinta tenen els meus pebrots, i la qualitat de les patates i les meves cebes... L'home respongué: -Soc propietari d'una cadena de restaurants i si en fa un bon preu podrem arribar a un bon acord. ¿De quina quantitat parlem? I l'home li diu: Deu sacs de patates, deu més de cebes i mitja dotzena de sacs de pebrots. En Lluís li diu quant li costaria la compra i l'home ho accepta. Miri, li diu, mentre ho carreguen tot al meu camió que tinc molt a prop li faig el pagament. Acceptarà si ho faig en una VISA D'OR? I tant, li contestà el venedor.
En passar la targeta va haver-hi una interrupció de comunicació, o de cobertura. Mentrestant, el camió ja hi era ple i a punt de sortir. L'estafador portava un petit aparell inhibidor de freqüències i senyals de mòbils i wifi. El delinqüent i fals comprador tot corrent, puja al camió i deixen al Lluís amb un pam de nassos.
Aquesta història ens ensenya que sempre hi ha algú més llest que nosaltres, sobretot quan es tracta d'aixecar-nos la camisa...
Lluís va aprendre una dura lliçó en aquesta història. La seva desconfiança no va ser suficient per evitar ser enganyat per un estafador astut. A vegades, fins i tot les persones més tossudes i presumides poden caure en trampes inesperades.