Ulls d'ametlla i verdor de profunditat

Ulls d’ametlla
i verdor de profunditat,
quan em mires
què cerques en realitat?

L’ànima em desentranyes
sense res explicar,
somrius quan em mires,
no sé què esperar.

Amb el cap contra els pits,
els batecs m’has escoltat,
frisen com els gemecs
que de ma boca no han cantat.

Què vols ulls d’ametlla
i verdor gespat?
Ets com una daina
que el cor m’ha estocat.

Em toques el canell
com a remor de mar,
subtil com besada d’oratge,
tendre com acariciar.

No em despertis el ventre,
més no vull somiquejar,
és com la papallona que vola,
fantasia de far llunyà.