L'estiu ens gronxava

Un relat de: Laia
Vida meva, Èric, recordes?
Quan l’estiu ens gronxava,
les ànimes alçaven el vol
plenes de goig cercant les ones,
ton cos nodrit d’arena
irradiava una blavosa àuria,
entre tes cames fugien els peixos
perseguits pel corb marí atzabeja,
els riures eren un esclat simfònic
que s’emportava l’oratge llevantí.
Em senties els pensaments?
La vergonya amagada a mes galtes
rosava com les poncelles,
el fredolic mugró morè
s’encongia sota la tela banyada.
Les aigües se’ns obrien
donant pas a la braçada llarga,
l’esquitada de peus
i les dents cridaires de delit.

----------------


Laia Cardona
Barcelona, 10 de juny de 2011

Comentaris

  • Poema d'amor i bell[Ofensiu]
    Marc Freixas | 10-06-2011 | Valoració: 10

    Hola Laia, encara no t'hvia llegit res -de fet, sóc part de poemes... no d'altres estils-
    Veig que aquest és el teu primer poema dins el teu espai a rc.
    Un molt bon començament poèticament parlant.
    Gran poema tot recordant Mallorca.
    Si no et fa res, seguiré els teus passos en pròximes composicions poètiques teves.
    Una abraçada ben literària.
    Per cert, jo sóc dels que prefereixo no ser valorat, però comque veig que ets força nova per aquí, doncs t'he posat el que realment val aquest poema teu, ja que la qualitat literària és molt elevada.Si vols que a la pròxima no et valori, fes-ho saber, d'acord?

  • aigualit[Ofensiu]
    magalo | 10-06-2011

    M'ha agradat molt. Una descripció molt clara i unes paraules molt ben trobades.Gairebé noto lo freda que estaba l'aigua.
    fins aviat
    Marta