Tu

Poema B (Tu)

«Vull venir amb tu», un dia tu ho digueres
mentre volàvem pels avencs i les planícies
i jo et parlava amb el pit, braç i pit,
del goig, l'eternitat i de l'infern.

El carrer és llarg i clar, l'escala puja
a un cementiri de cames de gent
i de joiers i d'amics i d'amigues
que fumen joints a can Tagamanent,
fan Baudelaire de prop. «Redeu, ja calla.»
Els teuladers van revolucionats.

«L'infern és un poblet que no té cases.
La gent no hi viu, hi és. Cal ser madur
per poder entrar als plaers eterns de l'hades.
Han d'haver dit que no, és necessari
que hagin hagut de perdre el seny de fer
mil anys d'explicacions postmodernistes
per tal de disposar la població
a l'actitud autèntica del no.»

«Un momentet, però, atura't. Fes
com si jo no sabés res del que dius.
Tu dius l'infern. Som a l'infern, amb mi,
amb tu jo hi sóc, tu dius. I on som de ver?
On és el lloc on pell i bull fan rel?
Explica'm de l'infern. Tu dius l'infern.
Quan dius l'infern et delates. Respon:
em pots dir què és l'infern ara i aquí?»

«L'infern és do re mi fa sol la si.»
Jo et vaig respondre com l'amic que sap
que el goig d'amat no minva en delectança.

Rialles mudes de plaça major.
És com un ball nocturn: la mescolança
dels penjats i els moribunds que se'n foten
de tot i beuen i canten cançons.
Són els negres de Nova York, que és bo,
però no hi són tot sols. Joan burina,
té un mal a pler de guerra, de partió,
de puta cosa que ha anat malament.
Hi ha una espècie de malestar.
Na Poriol i en Pep de n'Elionor
ho comentaven no fa dos estius:
lo jorn ha por de perdre sa claror.

«Què dius? No el veig, l'infern, ni a part ni a banda.
Tinc fred. Quan ve la nit espant tenebres.
No creguis que no em costa, eh?, però
tinc alens i muntanyes, pics peluts
de bosc exhorbitant amb clarianes
i coves retorçudes i estanyols...,
no els tinc, els veig, de sol a sol fan vagues
aparegudes al després del lloc
més estandarditzat de la mirada.
Supòs que això és l'infern.»

«Suposes bé.»
I després digueres vull venir amb tu.
I després s'encengué el sol del matí
i així ha quedat, encès, al teu carrer.