Tristesa d'abril

Un relat de: kefas
.

Avui només tinc tristesa per regalar-te
i un tros de diari vell per embolicar-la.
No la desis a cap calaix. Si vol marxar
que no trobi cap entrebanc per allunyar-se.
No és aquesta la tristesa protectora
dels dies buits de llum
i del desordre de les ombres.
Ve de la fatiga dels records
i de la força de la terra morta
que engendra fills devastadors que creixen entre les roques
És la tristesa d’abril,
la d’un mes cruel com no n’hi ha d’altre,
tant, que fins a la mateixa crueltat espanta.

Comentaris

  • Aclariment[Ofensiu]
    llpages | 12-01-2022 | Valoració: 10

    Estem davant d'un poema bellíssim, però que reclama una explicació perquè el més d'abril, estandard de la primavera, ens costa molt d'associar a la tristesa. Per això, els comentaris de l'autor són necessaris, i t'ho agraïm. A seguir escrivint, mestre!

  • La tristesa no es regala, s'encomana[Ofensiu]
    Sara Serra | 21-09-2018

    Quan més gran és la riquesa, molt més indecent és la pobresa. Quantes més promeses d’alegria i llum ens fa el mes d’abril, molt més cruel és la soledat i la foscor dels raconets del cervell. Tot fa més mal quan representa que hauria de ser al revés, quan la vida comença de nou i nosaltres simplement només tenim forces per sobreviure.
    De tot el que tens publicat, em quedo amb el que m’ha transmès aquest especialíssim poema. Mercès!

  • Què bé que t'expliques[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-05-2017

    El teu poema em va agradar, però l'explicació que has posat en el comentari de sota encara m'ha agradat més. Saps com transmetre el que vols dir...

  • Precisament per això[Ofensiu]
    kefas | 13-05-2017

    Abril és una invitació, fins i tot potser una empenta, a la vida. Abril és la promesa de l’abundància, l’alegria per la profusió creixent d’aigua, llum i escalfor. Abril és l’alliberació de la foscor amb una inesperada ànsia de posar en joc tots els sentits.

    Però per qui no pot participar d’aquest convit, perquè les seques arrels no li permeten aprofitar l’aigua ni els ulls closos veure la llum, abril és una cruel invitació a fer evident la seva desgràcia, la tristesa de la vida infecunda que mai podrà arrelar entre els rocs de les misèries quotidianes.

    I és aquesta tristesa, la de les arrels malmeses, la que embolico en la memòria de paper perquè la regali qui no té altra cosa per regalar.

    El blanc d’abril és tan lluminós que el negre d’abril és molt més negre

  • l'abril[Ofensiu]
    SandraFreijo | 11-05-2017 | Valoració: 8

    és un mes que per mi porta alegria, l'inici de la primavera, l'esclat de la natura, la llum allarga...al teu poema transmet el contrari, una tristor profunda molt ben descrita

  • Tonyina[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-04-2017

    Ufffff que trist el teu poema, amb el que m’agrada a mi el mes d’abril...
    La imatge de la tristesa com si fos un oliós entrepà de tonyina que hem d’embolicar amb un diari vell perquè sabem que tacarà, m’ha semblat molt real; d’aquestes penes quotidianes que costa molt que marxin perquè ja són un més de la casa...