Traços perduts

Em trobava assentada en un turó sota un cel estrellat, regnava un silenci absolut i la única companyia que tenia era la d'un noi que seia al meu costat. Les nostres mirades es van creuar, tenia els ulls molt bonics, d'un color ametllat i la seva mirada era màgica i encisadora. No calien paraules, hauria set una llàstima trencar aquell silenci tan màgic, em conformava amb la seva preciosa mirada i el seu dolç somriure. Poc a poc els nostres caps es van anar apropant, fins que...

RING, RING, RING!!!!!

Era el despertador, tot havia set un somni. Era massa bonic per ser realitat, ell mai no m'estimaria.

Abans de continuar narrant més fets em presentaré; començaré per explicar algunes coses sobre mi. Sóc una noia de disset anys, em dic Duna i estic enamorada del noi que roman cada nit als meus somnis. De físic i caràcter puc dir que sóc castanya, d'ulls blavosos, alegre, tímida, no m'agrada cridar l'atenció i sovint passo desapercebuda.
Això és tot el què se m'acut sobre mi, ara us parlaré del noi dels meus somnis, l'Albert. Ell és un noi d'uns disset anys, atractiu, castany, d'ulls color avellana, simpàtic, decidit... en definitiva, ell és tot el contrari de mi.

Un cop fetes les presentacions explicaré la història del meu amor.

Feia temps que estimava l'Albert, però mai havia aconseguit les forces que tant havia desitjat tenir per confessar-li tot el meu amor, per aquesta raó vaig decidir que li escriuria cartes i les hi entregaria.

Les primeres cartes que vaig escriure eren plenes d'amor i esperança, pensava que potser algun dia arribaríem a estar junts.

"Cada cop que et veig o tinc noticies teves em sento feliç, però quan no et veig o no sé res de tu una tristesa recorre tot el meu cos, és com si de tu depengués el meu estat d'ànim. Però això no és tot, fa dies que tu ocupes tots els meus somnis i pensaments, i cada vegada que penso en els teus ulls de color avellana, una esgarrifança em recorre tot el cos.
Quan surto de classe passo pel passadís on ens solem creuar i espero pacient que apareguis caminant i em saludis amb el teu dolç somriure.
Segurament tu no t'has adonat de res de tot això, perquè vius en el teu propi món i gairebé no ens coneixem.
Això de veure't cada dia ha fet que poc a poc dins meu hagi crescut un sentiment, l'amor. Cada dia quan et veig desitjo tenir forces per poder-te dir que t'estimo com mai he estimat ningú, però és inútil, mai tindré forces per dir-t'ho."

"Ets la persona que més estimo en aquest món i sé que si mai et passés res i no t'hagués confessat el meu amor no m'ho podria perdonar. Aquest pensament ha set el que m'ha donat les forces que tant havia desitjat tenir per poder-te expressar els meus sentiments. Per tant he decidit que aviat et donaré totes les cartes que he escrit dirigides a tu expressant tot el meu amor, perquè aquestes forces no són suficients per dir-t'ho en persona."

Però aquestes cartes no van arribar a les mans de l'Albert, i tot perquè vaig descobrir que ell estava amb un altra noia. A partir d'aquest moment les cartes que escrivia eren plenes de dolor i tristesa.

"Cada cop que recordo aquella escena el meu cor s'encongeix. Per què no podies triar el meu camí, de tots els camins que hi havia jo creia o potser volia creure que triaries el meu. Però no va ser així, tu vas preferir un altre camí, el qual era d'una altra persona.
Qui es podia imaginar que allò passaria justament aquella nit i a sobre davant els meus ulls. Jo estava immersa en els meus pensaments i somnis, quan de sobte vaig girar-me i vaig veure una de les meves petites il·lusions fent-se miques davant meu, sense poder fer res per aturar-ho.
Quan et vaig veure amb aquella noia alguna cosa em va caure a sobre i em va arrencar unes llàgrimes. Però com que tu estaves tan ocupat no te'n vas adonar i vas continuar com si no hagués passat res. Però no era veritat, si que havia passat alguna cosa, i és que el meu cor s'havia trencat juntament amb la il·lusió de poder estar al teu costat. Aquest sentiment de dolor i tristesa és degut a que volia creure que m'estimaves sense saber si això era veritat, només ho volia creure per una simple raó, volia sentir-me estimada per algú, i vaig pensar que tu eres la persona ideal, perquè eres i ets bonic per fora i per dintre, i perquè eres la persona a la qual havia entregat el meu cor.
Si jo no m'hagués creat aquesta petita il·lusió, somni o com ho vulguis anomenar, jo ara no em sentiria d'aquesta manera i seria una persona alegre."

"Que estiguis amb una altre persona em fa mal per dins i em trenca el cor. Per culpa de tot això he perdut les forces que tant havia desitjat tenir per dir-te que t'estimo i em passo les nits plorant i preguntant-me que he fet jo per no ser corresposta.
Amb tot això he vist clarament que ets un amor impossible i això em consumeix per dins, però tinc l'esperança de que aviat tot això formarà part d'un record.
Crec que poc a poc ho estic superant i que aviat tornaré a ser com abans, una persona alegre."

"Avui quan ens em vist pel passadís m'has tornat a saludar amb el teu dolç somriure, i això ha fet que m'adonés de que estic tornant a fer-me il·lusions amb tu i que t'estimo igual que el primer dia. Aconsegueixes que en mi torni a créixer la il·lusió de tenir-te a prop algun dia.
Cada dia que passa noto que l'amor que sento per tu és més i més fort, estic a punt d'explotar, cada cop que et veig voldria dir-t'ho però no puc. Una part de dins meu t'ho diria però l'altre no, no sé què fer. Una veu interior em diu que no t'ho digui perquè un dels dos en sortirà ferit, i aquesta seré jo. No sé què fer, perquè tu estàs amb una altra persona i això dificulta encara més les coses."

Les cartes cada cop eren més tristes, per més que intentava treure'm l'Albert del cap no podia, em passava les hores plorant pels racons i ja no podia ni dissimular l'alegria, era com la tristesa personificada. Vaig pensar que ja no podia estar pitjor del què em sentia i això em va fer aconseguir tenir prou forces per tirar totes les cartes a la seva bústia.

Va arribar l'estiu, i havia estat esperant durant molts dies i potser fins i tot setmanes una resposta d'ell, però aquesta va arribar quan ja era massa tard.
Vaig escriure una última carta a l'Albert per acomiadar-me. Un dia calorós d'estiu vaig veure l'Albert assegut a la platja i em vaig apropar a ell i li vaig dir a cau d'orella: "Sempre et recordaré i t'estimaré, i pensa que tu no tens la culpa de res". Després de dir-li aquelles paraules em vaig acomiadar amb un petó i vaig marxar caminant sense cap destinació en concret.
Aquesta és l'ultima carta que li vaig entregar:

"Avui és un dia com un altre, el cel torna a estar gris i és com si reflexés tota la meva tristesa. No puc evitar estar trista o més ben dit apagada, crec que això ha passat a formar part del meu caràcter, i és que la majoria de les coses no van tal com jo voldria. Jo només volia sentir-me estimada per tu, però no va poder ser i per més que he esperat una resposta a les meves cartes tu has continuat fent com si no passés res.
Tu, igual que l'altre gent, et penses que sóc una persona alegre, però això només forma part d'una màscara que em vaig posar per amagar tota la tristesa , però ja no puc més, fa massa temps que guardo tots aquests sentiments de tristesa i dolor a dintre, crec que ha arribat l'hora de que em tregui aquesta màscara.
Com que tu i tothom pensa que sóc una persona alegre no podeu veure que jo sento que no encaixo en aquesta societat, ni que el meu amor no és correspost i que m'agradaria més viure en el món dels somnis on tot és perfecte i tal com desitges.
A vegades penso que és com si fos invisible, que la gent no m'aprecia tal com sóc, perquè ni tan sols has tingut el valor de dir-me que no podies estimar-me perquè el teu cor pertanyia a una altre noia.
Crec que si un dia marxés lluny d'aquí només poques persones em trobarien a faltar i voldrien que no hagués marxat mai i segurament que tu no series cap d'elles. Segur que si marxés només el cel ploraria per mi..."
A partir d'aquí començaré a narrar jo, l'Albert. Després de llegir l'ultima carta que em va enviar la Duna vaig veure que havia fet tard i que ella mai podria llegir la carta que li havia escrit en resposta a les seves.

En el mateix instant que va començar a ploure unes llàgrimes em van caure galtes avall, estava trist i destrossat perquè la Duna havia marxat sense que ho pogués impedir. Mirant el cel vaig poder comprovar que no era l'únic que plorava la seva pèrdua i vaig recordar les ultimes paraules de la carta, les quals no eren certes.

Aquesta és la carta que vaig escriure en resposta de l'amor que sentia la Duna
per mi i que quan vaig decidir donar-li vaig descobrir que ja era massa tard. Ningú mai s'havia arribat a imaginar que un dia qualsevol la Duna marxaria per no tornar mai més.

"Em sap greu tot el què ha passat, sé que em vas veure amb aquella noia, hi ho vaig fer expressament perquè volia que no et fessis il·lusions amb mi, com que no tenia prou
forces per dir-t'ho en persona t'ho vaig voler mostrar, però sé que això encara et va fer més mal. T'escric aquesta carta per veure si algun dia em pots perdonar i podem ser grans amics:
He pogut veure com una de les teves il·lusions es feia miques davant meu i tot per culpa meva. Jo no volia fer-te mal, jo només volia evitar que et fessis més mal del que t'estaves fent inconscientment.
Jo no pretenia ser el dolent dels teus somnis, només et volia fer veure la realitat i crec que potser hauria set millor que continuessis creient en les teves il·lusions, però ara ja no hi ha marxa enrere.
Segur que ara ho deus estar passant molt malament i jo no em puc treure del cap que en part ha set culpa meva. Segurament no és la primera vegada que se't trenca una il·lusió d'aquest tipus, però igualment totes les desil·lusions fan igual de mal. Però pensa que aviat veuràs la llum que il·luminarà tota aquesta foscor i et traurà del pou
en el qual estàs immersa, aquesta persona serà algú que estarà encantada de compartir els seus moments i sentiments amb tu, només has d'esperar i creure-hi i aviat apareixerà.
Pensa que ben aviat tot això formarà part d'un record llunyà, i segurament quan ho recordis pensaràs que va ser un dels bons moments de la teva vida.
Pensa també, que encara que se't trenqui una il·lusió la vida continua, i per ella passaran moltes més persones, les quals segur que et deixen una petjada i passaran a formar part d'un altre bonic i trist record."

Vaig escriure una carta per expressar tots els meus sentiments de ràbia, tot i que sabia que ella mai la podria llegir.
En aquesta carta vaig expressar tot el meu sentiment d'estima que tenia cap a la Duna, encara que no me l'estimés com ella hauria volgut, li tenia una gran estima perquè la considerava una persona alegre i lluitadora. La Duna no va poder arribar a saber mai tot el què jo sentia per ella i jo em culpava de tot perquè estava convençut de que si ella hagués sabut que podíem ser bons amics ara estaria aquí.

"Per què? Per què vas marxar del meu costat, jo em pensava que sempre estaríem junts, però no va ser així. Un dia vas desaparèixer, i des de llavors ja no t'he tornat a veure més.
Recordo l'últim dia que ens vam veure, jo estava assegut a la vora del mar observant el moviment de les onades, tu vas venir i vas seure al meu costat. Et vas quedar immòbil durant uns minuts i després em vas dir unes paraules i et vas acomiadar amb un petó. Jo no sabia que aquell seria el nostre últim petó i que no et tornaria a veure més, però tu si que ho sabies i no me'n vas dir res. L'endemà vaig tornar a la platja, però tu no vas aparèixer, et vaig estar esperant durant hores. Cada dia hi anava i t'esperava, creia que tornaries, però no va ser així. Tu ja havies marxat lluny, però jo no ho sabia i volia creure que tornaries. Vaig estar durant moltes setmanes anant cada dia a la platja, amb l'esperança de que em vindries a buscar.
Al cap d'un llarg temps vaig entendre que no tornaries i el perquè de les teves ultimes paraules, les quals no oblidaria mai.
Aquells mesos van ser els més trists de la meva vida, perquè jo pensava que mai m'abandonaries, però no va ser així, de sobte vas desaparèixer de la meva vida i tot el què havíem viscut junts va passar a formar part d'un record llunyà."