Tothom vol una vida millor?

La pau que es respira en aquest indret idíl.lic, s'ha vist, de sobte, interrompuda pel ressò llunya d'un violent esclat. Tot ho ha capgirat, el silenci ha esdevingut una esglaiadora remor que no presagia res de bo. La blavor del cel ha quedat coberta per una espesa columna de fum. La piuladissa dels ocells s'ha vist de cop truncada per aquest inesperat i esgarrifós retruny.
En el lloc on s'ha produït l'esclat, tot són corredisses amunt i avall de gent plena de sang que intenta fugir d'allà.
Altra gent corre cap al lloc per veure de socórrer algú i oferir el seu ajud.
En mig d'aquell "girigall" de gent i soroll, una nena petita sanglota al costat de la mare ferida de mort, que, en el moment de l'explosió, la tenia als braços i la consolava de la pelada al genoll que s'havia fet en caure.
El dia de demà, aquesta nena ara tant desvalguda, esdevindrà una dona forta que per a la única cosa que viurà serà per tornar, doblat o triplicat, el cop que avui ha rebut.
La violéncia engendra més violencia. Es un cercle que no té final.
Podrà algun dia aquesta nena oblidar, perdonar i ser feliç?