Tornada a la rutina

Un relat de: Tiamat

Sona el mòbil, que feia servir de despertador, un minut més tard, molt suau, sona el despertador de veritat i confirmo que se li han de canviar les piles, obro el llum de la tauleta i llegeixo els "bon dia Laura!" que els meus amics han anat guixant a la paret, m'aixeco i vaig fins a la dutxa, encara no he aconseguit d'encendre l'escalfador de l'aigua o sigui que em dutxo amb aigua freda, penso que hem de canviar la cortina perquè s'ha florit de baix, em vesteixo, esmorzo quatre galetes, miro la nevera buida i penso que l'únic que hi ha (un pot de melmelada de fa un any) ja es deu poder llençar, agafo la carpeta de l'any passat (la d'aquest no m'agada), un bolígraf, claus, cartera, i mòbil, metro a Urgell, canvi a Espanya fins a Zona Universitària, em cago en tot per començar el 13 quan a les escoles comencen al 15 i a mi m'havien dit que anar a la universitat significava començar a l'octubre, no hi ha ningú que reparteixi el 20minutos o sigui que em quedo sense crucigrama i sense horòscop, arribo a l'entrada de la facultat, ei! com va? què tal l'estiu? què, ja deus haver passat a segont, tu, no? quina sort... a mi me n'han quedat quatre... vinga, vaig entrant, que no sé a quina classe em toca, miro els horaris, aula C-S6, a la porta diu que no, que hem d'anar a l'A-21 (a l'altra banda), pel camí em vaig trobant gent i ens instal·lem a classe, al final som uns 120, amb pringats que s'han hagut de quedar drets inclosos, dues hores de teoria de geometria descriptiva II són mortals per un dilluns al matí, i a sobre el primer dia, la última és pràctica, baixem als ordinadors, que aquest any són nous i tenen la rateta amb rodeta al mig, però tarden mitja hora a obrir-se, ens asseiem en parelles, comencem la pràctica però ni la meva companya ni jo portem cap disquet/cd/..., o sigui que no ens esforcem gaire a fer res, s'acaba la classe, ei, anem al bar? nono, que tinc classe de dibuix II, i és el primer dia... i per cert! tu vens amb mi a classe! després d'una hora mig adormits veiem que no podem anar al bar a aquella hora si tenim intenció d'aprovar, llavors mates II, ens separen per cognoms, òstia, del meu grup no conec ningú! Ei tia! coneixes algú que tingui un cognom així del principi, que vagi al meu grup? sísí, un tio que va amb una samarreta groga. Que bé! siusplau, presenta-me'l! òstia, ara no el veig, se'n deu haver anat... vaja, és igual, s'acaben les dues hores de classe (m'ha tocat un professor bo!!), eiei! vas amb metro? sí? jo també, canvio a Espanya, L1 fins a Urgell, entro al BonPreu a comprar macarrons preparats, vuelta y vuelta de Campofrio i dos litres de cocacola, em "faig" el dinar (escalfo), menjo mirant el Cor de la Ciutat, apareix en Ramon de les olives a la última seqüència, vaig a pixar i torno a pensar que hem de comprar una altra cortina per la dutxa, endreço la meva habitació (ja tocava), a les 6 me'n canso i baixo a tirar les bosses de merda acumulada, i el pot de melmelada de l'any passat, de passada em passo pel tot a cent de la cantonada a comprar bolígrafs de colors, no en trobo, perdona, que teniu bolígrafs de colors? perdón? teniu bolígrafs de colors? bolígrafs? sí, bolígrafs, bolígrafs de colors. bolígrafs? sí, bolígrafs, però de colors. Ah, sisi, rojo, azul. No, és igual... adéu... m'arribo al Dia, un pot gros de iogur, veig una d'aquelles llaunes de tonyina gegants que semblen menjar pel gat però de tonyina diria que ja en tenim, doncs nescafé capuccino pels matins dificils d'obrir els ulls i per les nits fàcils de tancar-los, i tallarines d'espinaques del Dia, pago amb mala cara els tres cèntims per la bossa de plàstic, arribo al pis, la bossa es peta just al tancar la porta, endreço les coses, m'assec davant la tele, em poso iogur en un bol i ho barrejo amb choco krispies, poso Flaix TV, escric el relat del dia d'avui, i quan arribo a aquest punt que vaig a menjar el iogur m'adono que els chocokrispies s'han estovat. Menjo, surto en busca d'un ordinador des d'on em pugui conectar, em truquen de casa preguntant per com m'ha anat el primer dia, em trobo una amiga d'una companya de pis que aquest divendres se'n va a Argentina tres mesos a fer pràctiques, em conecto, escric el relat, i l'envio.

Comentaris

  • em costa creure[Ofensiu]
    rosaur | 05-10-2004 | Valoració: 10

    que siguis només de segon d'uni... nousé, et veig taaan madura, escrius taaan be... (dedebo, eh, q no men foto...

    ostres, com m'agradaria coneixe't, laura...

    petons

    rosaura

    (no em busquis entre autors q no+ sóc una lectora tafanera

  • Com t'ho diria, jo...[Ofensiu]

    Diguem que em sona una mica tot plegat. Amb algunes diferències, és clar. Però els faré saber a les meves companyes de pis l'existència d'aquest relat amb el qual podran sentir-se, crec, força identificades. I s'hi faran el fart de riure que m'he fet jo. Perquè la qüotidianitat sempre fa gràcia vista des de fora. I amb la teva salseta encara en fa una mica més!
    Per cert, jo vaig de tardes i per això algunes coses me les he imaginades... a l'inrevés.
    Vinga, heroïna de la rutina, força i enllà que el curs s'acabarà ("oiii! És que això de fer versos ho porta a dins, el meu nen"... Frase que tinc avorrida, francament).
    Una abraçada,

    Vicenç

  • rutina[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 15-09-2004 | Valoració: 9

    És important tornar a la rutina. Estàs viva! pots despotricar, riure, empipar-te, fer i desfer... així hi ha gent que això no ho pot fer.
    T'agraeixo el comentari de l'escossell. No el vaig trobar al diccionari i a més estava conveçut del nom que tenia a flor de llavi : Escursell, era un senyor que feia tapisseries i se m'ha quedat el nom del cognom i oblidat el del forat de l'arbre ,escossell. Salutacions cordials. I, a seguir amb la rutina.... perque amb la rutina diaria forma part de la unitat dins de la gran diversitat.

  • kina casualitat![Ofensiu]
    FRAN's | 14-09-2004 | Valoració: 8

    jo tambe visc mol aprop d la linia durgell urgell amb sepulveda, imaginat) es curios vés...
    apart daixo el relat esta forsa be tot i k aixo del primer dia d facultat 8en el meu caas encara scola) em fa una mica d no s k k no magrada

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681559 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.