Cercador
Toc de castells
Un relat de: Boira Matinera- Compartir:
De fons sona el toc de castells, tonada que acompanya les veritables protagonistes del moment: la tradició i la identitat catalanes, ambdues representades per homes i dones de totes les edats, amb camises vermelles i faixes color nit.
Les gralles posant els pèls de punta des de la primera nota fan que grans i petits marquin el ritme amb el peu, tot recolzant el taló en l'enrajolat de la plaça de l'ajuntament. Mentrestant, el castell humà guanya alçada i produeix una sensació de vertigen en uns i altres, en els de dalt de tot i en els que només ho contemplen, embadalits. Després d'uns segons de contenció d'alès, la plaça sencera esclata en aplaudiments quan la menuda anxaneta alça el braç.
Comentaris
-
Per ací...[Ofensiu]rnbonet | 03-07-2009
...el País Valencià han desaparegut moltes tradicions. I potser una de les més emblemàtiques -i fins i tot potser originàries ('ball de valencians')- ha estat aquesta. Només se'n conserven al poble d'Algemesí, encara que van revitalitzant-se en colles primerenques.
La teua prosa ben bé descriu el so que esborrona la pell i la vista que alegra l'ànima quan veus accomplert el desig.
Salut i rebolica!
PS. A casa tinc una escultureta d'un 'pilar de vuit', guanyada a Vilafranca com premi per un poema.