Entre mossegades

En entrar per la porta de casa seva va comprovar que, efectivament, els seus pares havien marxat. Ell tancà per inèrcia, amb els ulls anhelants de passió clavats en les ninetes d'ella. Un mirada d'un instant de llargada va ser suficient per encendre desitjos adormits durant tota una setmana, el temps que feia que no s'havien vist.
Amb una rapidesa felina va envoltar-la amb els seus braços i l'acorralà entre paret i cos ardent. Ella reaccionà amb un gemec d'ensurt i ganes de tot mig escanyat, i ell començà a deixar la marca dels seus llavis seguint un recorregut des de la boca, fins l'espatlla passant pel lòbul de l'orella i el coll. La fogositat mateixa els feia tancar els ulls a la vegada que deixaven que l'atzar guiés les seves carícies, cada vegada amb més facilitat per manca de roba.
El seu alè a cau d'orella era el que més l'excitava i feia que el contacte entre mans i pell fos més violent. Tota l'acció anava acompanyada de l'alternança entre llepades i mossegades al coll i als llavis.
Amb la mateixa velocitat que havia utilitzat en un principi, l'agafà en braços i la portà a l'habitació més propera. La deixà caure i ella rebotà un parell de vegades en el matalàs. S'hi abalançà al damunt i no pararen d'estimar-se...