Temps

Un relat de: Victre
De petit, al cotxe, vaig aprendre a avorrir-me.
Recordo el silenci d’aquells viatges.
Recordo les confidències amb la finestra, que exercia el paper de pantalla de cinema projectant en sessió contínua la pel·lícula del món exterior.

De petit, al cotxe, també vaig aprendre el concepte del pas del temps.
Recordo com la finestra del cotxe em va ensenyar un joc: ens fixàvem en la farola més llunyana de l’autopista i, tancant els ulls, ens entregàvem al pas del temps tot admirant com, sense ni despentinar-se, el temps ens transportava cap a aquella farola abans llunyana.

De petit, al cotxe, vaig a prendre que tot arriba. I que tot se’n va.
De petit, als silencis del cotxe, vaig decidir no lluitar contra el temps, vaig decidir deixar-me portar per les autopistes que ell escollís, amb faroles enceses o apagades, noves o velles, moltes o poques.

De petit, vaig aprendre a avorrir-me al cotxe.
Fins que la finestra, em va presentar el temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

186 Relats

165 Comentaris

50184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.