Sóc

Un relat de: Victre
Sóc
el forat que deixo quan marxo.
El temps que trigo
en saber cap a on vaig.

Sóc
la suor de la lluita
i un blanc de bandera.
El que veig
quan miro enrere mentre corro endavant.

Sóc
el valent que fuig
i el covard que lluita.
La bèstia que plora
perquè no sap plorar.

Sóc
el científic que rima
i el poeta que compta.
L’espai que gemega
per la distància que hi ha.

Sóc la vida que em toca,
per sota el llençol.

Comentaris

  • Montseblanc | 11-06-2019

    Sí, som així. El blanc, i el negre, i tota la gama dels grisos...
    M’encanta com ho expresses, la consciència plena de que som contradiccions i certeses, de que mai estem contents i a la vegada sabem gaudir plenament dels petits moments.

  • Ésser vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-06-2019 | Valoració: 10

    Descrius la vida, les diferents maneres de viure, el tot que ens envolta i ens fa ser. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ets un poeta...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-06-2019 | Valoració: 10

    Ets tant amb aquest poema, que ets vida amb els teus versos, doncs amb un sentit molt filosòfic ets vida fins sota el llençol. Molt entretingut i molt reflexiu i molta rítmica lleugera.
    M'ha agradat, Victre.
    Una salutació.
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.