Individu-culpa

Un relat de: Victre
Ens volen empènyer cap a un futur, on només volen que siguem individus per carregar amb una part de la culpa global. Només ens volen individus per culpar-nos del canvi climàtic, de la falta de productivitat de l’empresa on treballem, del nostre físic imperfecte,i fins i tot de les nostres malalties.

No som individus per tenir una feina digne o un habitatge que no ens robi la major part del sou. Tampoc som individus a l’hora de decidir el futur dels nostres pobles. No podem decidir que preferim gastar els nostres impostos salvant vides que s’ofeguen, que no pas aplaudint el maltractament d’altres éssers vius. No. No som individus per res de tot això.

Però la culpa sí que és nostra. Els beneficis són de les empreses (o dels bancs, o dels estats, o del poder, digues-li com vulguis), però la culpa és dels individus. Ens volen culpables, perquè com més ens hi sentim, més beneficis tenen ells.
I no ens volen responsable, ens volen culpables. Perquè la culpa només té la part fosca de la moneda del lliure albir, en canvi la responsabilitat no. La responsabilitat són moltes monedes girant alhora, totes amb les seves virtuts i el seus defectes. Sentir-nos responsables de la nostra vida i del món que ens envolta ens allibera i els debilita.

La lluita pel futur està servida. Volen l’individu-culpa, i hem d’aconseguir l’individu-responsable.

Comentaris

  • Resposabilitat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-08-2019 | Valoració: 10

    Molt bona reflexió, Victre.
    La realitat de que volen que siguem culpables es fa patent. Hem de ser individus-responsables, realment.
    Molt encertat l'assaig que has proposat, Victre i molt filosòfica.
    Salut
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.