Cercador
Tempesta interior
Un relat de: -- Compartir:
Mal presagi es la sospita
quan la nit et sorprèn sol,
l'aire enrarit ja crepita,
i l'amor emprèn el vol.
Es que no veus la tempesta?
No veus com trona i llampega?
Un vent ferotge devasta
i tot el que troba arrossega.
Llança pel terra promeses,
i vessa sentiments als tolls.
Tendres flors així malmeses
pètals que voleien folls
I quan ja ben enfangats
perdin llurs suaus colors:
blanc pur, violetes, rosats
deixaran de ésser flors,
i esdevindran tal vegada
quelcom brut i fastigós,
quan per fí la matinada
descobreixi aquest destrós.
La tempesta haurà passat.
L'aire net fa el dia clar.
Guarirem el cor trencat...
caldrà tornar a començar
Comentaris
-
que l' oblit perdi rancúnies[Ofensiu]Avet_blau | 01-08-2009 | Valoració: 10
igual que les tempestes externes,
despres del desastre, el cor revifa,
i encara que ajupit o humiliat,
es refà i torna a viure;
només es questio de temps,
pasar pàgina,
deixar que l' oblit , perdi dolors i rancùnies.
Avet -
Cada dia...[Ofensiu]onatge | 01-08-2009 | Valoració: 10
En vivim una de tempesta, només canvia la pluja. L'amor és fort i ferm, els fràgils som nosaltres... Però sempre hi ha un raig de lluna per recomençar. I en l'eco interior hi ha un silenci que ens empeny a viure i tornar a estimar. Només estimant clamarem la ferida de viure, bressolarem l'haver nascut...
Salut i amor.
onatge
l´Autor
73 Relats
288 Comentaris
72144 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No hi ha volta enrere.No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...
(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).
Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:
derosella@gmail.com