Te necessit

Les hores passen per davant meu, sempre dient adéu. El vent bufa de cada vegada més fort, i fa que els cabells se'm moguin a ritmes diferents. Ja fa dies que penso en el mateix; fins avui. Avui he decidit deixar de pensar, deixar de menjar-me l'olla tot el temps per, al cap i a la fi, no trure'n res de profit. I esque tenc mil respostes per una pregunta, o tal vegada mil preguntes i una resposta? Ni jo ho sé. Ja m'he cansat, no vull pensar més; s'ha acabat. Però ara que faré? No puc esperar que arribis. Perque no sé si t'ho havia dit però te necessit ara i aquí. No puc esperar una senyal, necessit una senyal, ja. No puc pensar que qualsevol dia apareixeràs amb dos billets d'avió per anar-nos'en a l'altra punta de món. Vull pensar o, millor dit, necessit pensar que demà apareixeràs amb dos billets d'avió, m'és igual si és a l'altra punta de món o no, però que no hi hagi viatge de tornada. I esque fa dies que pens…que te necessit.

Diaclau…