Tancar una porta

Un relat de: perunforat

Instants embolicats amb paper de diari,
coberts per la tinta negra i el seu tacte congelat,
per no trencar cap record i endur-me'ls per sempre.
Amb cinta adhesiva segello els meus somnis,
llenço per la finestra les llàgrimes perdudes
i m'enduc dins les butxaques els fragments del nostre conte.

De cop tanco la porta,
i passant la clau per última vegada,
deixo el passat… la nostra casa.

Comentaris

  • aaa | 03-07-2007

    veig que la obsessió amb el passat es una constant dins la teva obra, com la calvicie als comics de Ibañez. Que amaga el teu passat?

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94918 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/