Tallat

El jove havia de fer una mica de temps, així que va decidir fer un cafè. Tenia una entrevista de feina (feia molt que no en tenia cap) i per error va arribar gairebé una hora abans de la que havien acordat. Per no semblar desesperat, va preferir no aparèixer a l'oficina i mirar de relaxar-se prenent un cafetó.

Just al xamfrà de davant de l'edifici al qual havia d'entrar hi havia una cafeteria. Va mirar a l'interior, ja que no volia seure a la terrassa (per si de cas el veien des de les finestres). Estava completament buit. La porta era oberta, així que va entrar. Era un lloc prou ample, però llòbrec. De sobte, de la porta de la cuina va aparèixer una noia d'uns vint anys, més baixeta que ell, molsudeta, de cabell negre i pell morena. Anava vestida de negre, amb una samarreta molt ajustada que li marcava totes les corbes, especialment els pits voluminosos.

- Hola! Tu diràs.
- Ah! Hola, hola. Em podries posar un tallat, sisplau?
- Ara mateix!
- Em... Descafeïnat?
- I tant.

"Per si de cas", va pensar. Va seure en una taula mirant cap al carrer. Li agradava observar la gent, el relaxava. Apartava la ment de les seves preocupacions mentre procurava endevinar les dels demés. Als pocs segons, per un costat, la cambrera va deixar-li el tallat davant seu. Li va donar les gràcies breument i va tastar-lo. Va obrir un sobre de sucre i en va tirar una mica a dins, mentre remenava amb la cullera. Es prenia el cafè com un moment per a ell, d'una manera delicada, gairebé íntima. Es va dur la tassa als llavis i va fer un glopet. Perfecte.

Poc a poc, la tassa s'anava buidant, però els minuts no passaven a la mateixa velocitat. Tampoc hi havia gaire gent al carrer, així que el jove va començar a donar voltes i més voltes a l'entrevista. Es començava a posar molt nerviós. La cambrera (que, aparentment, estava completament sola i sense clients) escombrava el local, dins del seu camp de visió. "Sola i sense clients", es va repetir el jove. Per què li havia passat aquell pensament pel cap?

I, sense adonar-se'n, tenia els ulls clavats en el cos d'aquella noia que treballava tranquil·lament, aliena a l'agitament intern que havia començat a sentir el seu únic client. Tenia un no sé què exòtic que l'excitava, i la figura voluptuosa li feia bullir la sang. Va pensar que s'estava cavant la seva pròpia tomba, però no va posar fre a les seves fantasies i, dins del seu cap, va començar a imaginar-la ballant, sensualment, només per a ell. I com, peça a peça, s'anava despullant, allà al bell mig del bar.

La noia es va girar de cop i li va clavar els ulls en els seus. El jove va despertar d'un sobresalt de l'ensonyament i va fer veure, amb poc èxit, que estava mirant, de fet, més enllà d'ella. No s'ho deuria creure, perquè es va apropar cap a ell ben decidida.

- Estava bo el cafè?

El jove la va observar com si de cop i volta s'adonés de que era allà. Per alguna raó, la veu de la noia no semblava dura, ni enfadada. Era un to amable.

- Molt.
- Me n'alegro. Vens gaire per aquí? No t'havia vist mai.
- No... Tinc una entrevista, d'aquí una estona. Aquí davant.
- Ah! Potser ens veurem més sovint, llavors.
- Toquem fusta!
- Estàs nerviós?
- No puc estar-ho més. Si estigués més tens m'agafaria una rampa a tot el cos alhora!

Els dos van riure, amb poques ganes. Ella agafava el pal de l'escombra amb força, ell se secava les mans suades als pantalons discretament. La noia es va apropar al jove inclinant el pit cap a ell.

- Saps què va molt bé per destensar-se?

Ho havia dit xiuxiuejant. El jove sabia perfectament què anava molt bé per destensar-se, però era massa surrealista perquè fos veritat.

- El què?
- A la cuina hi tinc unes herbes que et deixaran com nou.

I es va incorporar, recta, amb la barbeta alta i un somriure murri als llavis. Es va girar i se'n va anar darrere la barra, i darrere d'ella el seu pandero pendulant, i darrere d'aquest el jove, a una distància prudencial, però amb els ulls clavats en tota ella.

Quan ell va creuar la porta de la cuina ella es va girar per mirar-lo i, acte seguit, es va treure la samarreta. Duia uns sostenidors negres que amb prou feines sostenien tot aquell bé de déu de pits. Ella el va engrapar pel cinturó i el va apropar cap al seu cos. Junts, va passar una mà per darrere d'ell i va tancar la porta. Estaven sols.

Ella va posar-se una mica de puntetes i el va besar; ell va respondre. La va engrapar amb força pel cul i ella va descordar-li els pantalons. Els va baixar fins a terra amb les mans i, a la gatzoneta, es va quedar allà. Va enlairar els ulls per mirar-lo divertida, i li va baixar els calçotets. El penis ja erecte del jove apuntava endavant i la noia no va trigar ni un segon en agafar-lo amb la mà. La movia amunt i avall sense pressa, però a un ritme constant. Ell s'agafava als fogons, a la nevera, on fos, per mantenir-se dempeus. La noia va obrir una mica la boca i la va tancar suaument al voltant del membre. El va salivar sencer, amb energia, mentre mantenia el polze i l'índex rodejant l'arrel. Fins que va obrir la boca i es va apartar.

El mirava riallera, i ell esbufegava. L'erecció no podia ser més gran, i tot i així va pensar que li explotaria quan la noia es va endur les mans a l'esquena per alliberar-se les mamelles. Eren precioses, grans, generoses. Es va incorporar una mica i va rodejar el penis humit amb els pits. Amb la mateixa energia, va fer-los servir per masturbar-lo. El jove no s'ho podia creure. Ella ho deuria notar, perquè al cap d'uns segons va deixar anar una rialla i va posar-se de peu per besar-lo.

Es van treure les sabates ràpidament, de peu, i després pantalons i roba interior. Ella estava completament nua, ell encara portava la camisa i la corbata. La noia es va asseure sobre el rentaplats i ell va recollit els pantalons per treure un condó de la cartera. Es va apropar a ella mentre se'l posava i aviat els seus cossos es van trobar. Ell la va penetrar amb fermesa i ella el va agafar amb fúria pel cul per fer-lo entrar encara més endins. La penetrava amb força, però seguia apretant la pell de les natges perquè ho fes amb més intensitat. Gemegava de plaer, gairebé a crits, com si estiguessin sols al món. Llavors va deixar anar les mans del cul i el va abraçar i, xiuxiuejant, va dir-li a cau d'orella "Acaba on vulguis".

Com si hagués premut un botó, el jove va notar que el clímax era inevitable i va sortir de dins d'ella. Es va treure el condó ràpidament mentre la cambrera baixava de genolls al terra. En poques sacsejades es va córrer, deixant la pell morena dels seus pits tacada de llet.

Va mirar el rellotge, encara faltaven deu minuts. Era un bon moment per anar entrant. Es va vestir i es va treure la cartera, però la noia, que s'eixugava li va fer un gest de negació.

- Ja m'ho pagaràs en un altre moment.

I va somriure. No la va entendre al principi, i quan ho va captar va dibuixar un somriure profundament idiòtic. va sortir de la cuina, es va arreglar la corbata i la camisa al mirall del lavabo, i va sortir al carrer, decidit i tranquil, cap a l'entrevista.