Mercadona

Un relat de: Boris
- Merda, el tomàquet.

Amb l'aigua bullint i la carn picada descongelada, es va adonar que no tenia tomàquet fregit per als macarrons. Emprenyat amb la seva nul·la capacitat de previsió, es va posar una jaqueta prima i va sortir, encara amb pijama, al carrer. Vivia molt a prop d'un Mercadona i el tomàquet fregit Hacendado li resultava irresistible. Va creuar la carretera a la brava, amb urgència, i evitant els cotxes que acceleraven al veure un vianant fora de lloc. Les portes del supermercat es van obrir i ell va entrar directament al passadís on era el tomàquet fregit. Va agafar dos pots (millor tres), per no haver-hi de pensar en una temporada, i es va col·locar a la cua d'una de les poques caixes obertes.

Mentre esperava, amb impaciència, va donar un cop d'ull al seu voltant. A aquella hora sempre hi havia gent i el personal anava de cul. Es va fixar en els treballadors, amb aquell uniforme tan poc afavoridor. Especialment per a elles. Si estaven primes se'ls feien bosses a les camises fent-les semblar més primes. Si no ho estaven, els pantalons els comprimien les cuixes, i feia l'efecte que s'estiguessin ofegant. Potser no, potser només era la seva percepció, però no semblava un uniforme còmode. En general les caixeres eren dones de mitjana/avançada edat, amb una figura molt típica de mare que alimenta bé a les criatures. Va repassar amb la mirada la resta de caixes fins que va arribar a la seva. Va haver d'empassar saliva, era la Cris.

La Cris en realitat no sabia qui era. Era una treballadora més del Mercadona, però com que hi anava tant a comprar, havia memoritzat els noms de molts caixers. I no podia oblidar el d'ella. A la Cris li quedava igual de malament que a la resta dels seus companys i companyes aquell uniforme, però tot i així ell la seguia trobant espectacular. No molt alta, de cabell ros destenyit, recollit en un monyo estiradíssim i amb un cos curvilini que li feia anar el cor a cent, la Cris era una de les poques treballadores joves del supermercat. Portava els pantalons cordats massa amunt i les cuixes i el cul quedaven ben definits per aquella roba tan tensa. Però allò que li feia bullir més la sang era la seva mirada. Damunt d'un nas escarransit i una boca minúscula, ben situats entre dues galtes rodones, hi havia dos ulls de color mel que miraven avorrits al seu voltant, com si ella estigués per damunt de tot i tothom, com si res importés més enllà d'ella mateixa. Això l'excitava. Aquella superioritat malgrat tot, aquell saber que l'esperaven coses grans, que el món no començava i acabava al Mercadona. Això l'excitava.

La cua anava avançant i ell va deixar els pots damunt la cinta. Va imaginar-se la Cris mirant-lo fixament als ulls, somrient, rient-li les gràcies. Va somriure, imbècil. De sobte, va recordar que portava el pijama. Suor freda va aparèixer de seguida al seu clatell. No li preocupava tant les pintes que portava, sinó més aviat el fet que anava sense calçotets. Tenia els genitals penjant lliurement sota els pantalons de tela fina, i el simple fet de pensar-hi ja estava activant-los. Va cordar-se la jaqueta de seguida i se la va baixar el màxim possible per mirar de dissimular l'amenaça d'erecció, més provocada per la por de generar-se que no tant per les seves fantasies infantils. Tot era en va. El client anterior va pagar i era el seu torn. El seu torn amb la Cris.

Recolzat damunt la caixa, va saludar agradablement la Cris, que ja li havia dit hola sense mirar-lo. L'erecció creixia absurdament i ell estava suant com un porc. La Cris va dir-li el preu i li va preguntar si tenia tiquet de pàrking. Se'l va quedar mirant, fixament als ulls i ell no va respondre de seguida. Durant un segon es van mirar i ell va veure en els ulls d'ella com la indiferència transmutava en preocupació. En menys d'un segon els seus ulls van resseguir-li el cos fins als pantalons, en el que a ell li va semblar una eternitat a càmera lenta. Ell va treure's un bitllet de la cartera i li va donar de seguida.

- Em pots disculpar un segon? He d'anar... eh...

Va sortir corrents al lavabo, sense mirar enrere. No sabia si la Cris havia agafat el bitllet, si havia vist res, si algú més s'havia adonat de res del que havia passat, però la vergonya el consumia. Es va tancar al vàter i va respirar fons. Collons, s'ha de ser patètic. Això li passava per objectificar dones, com si no hagués llegit prou manifestos feministes. Es va baixar els pantalons i va mirar fixament el seu penis bategant, ja 100% erecte. Va mirar el cel, potser esperant que baixés la verge, i va tornar a guardar-se l'anex rebel dins dels pantalons. Contra la porta, va eixugar-se la suor amb paper de vàter i va intentar recuperar el ritme normal de les pulsacions. Al cap d'uns segons, algú va entrar al lavabo. Ell va aguantar la respiració.

Van picar a la porta. Va empassar saliva barroerament i va murmurar "ocupat". Una veu femenina va contestar.

- Ho sé. Necessites ajuda?

Les pupil·les se li van dilatar i l'erecció va recuperar força. Allò no podia estar passant. Havia vist massa pornografia com per esperar res de dolent d'aquella situació. Però allò no era porno, era la punyetera vida real. Probablement només estava preocupada per saber si tot anava bé, si s'havia de trucar una ambulància perquè s'havia tret un ull amb aquella puta erecció dels pebrots. Va obrir la porta una miqueta i va treure el cap. El crani.

- No, gràcies, tot bé, tot bé.

La Cris el mirava, somrient, amb aquells ulls de deessa romana. Els pits lliuraven una batalla silenciosa amb la camisa de l'uniforme i les mans petites i fines reposaven suaument sobre els malucs, rodons, amples, que tensaven els pantalons. Va allargar un braç i amb delicadesa va empènyer la porta del compartiment. Ell va recular una passa, per deixar-la entrar. Ell li treia més d'un cap d'alçada. Va tancar la porta rere seu i ella va col·locar la mà damunt la violència. Ell respirava fort, ella somreia, i premia. Ell va posar-li les mans a la cintura i la va apropar cap a ell per besar-la. El petó va ser intens, borrós, com si anessin beguts. Ell va seguir besant-la per la cara fins a arribar al coll, mentre ella movia la mà fregant la llàntia. Ells es va apartar per mirar-la, mirar com somreia amb la boca oberta i els ulls entretancats, encara poderosos. La mà de la noia va entrar dins dels pantalons d'ell i va embolicar els dits al voltant del penis. Ell ja havia pujat una mà fins els seus pits i amb l'altra li descordava el botó d'aquells horribles pantalons. La mà amb la qual li tocava els pits va pujar fins la nuca; la mà amb la qual li baixava la cremallera es va introduir a les calces. Va palpar-li el pubis sense rasurar i va baixar amb suavitat fins als seus llavis. Ella va tancar els ulls i va obrir la boca per sospirar. La mà de la noia seguia agafant amb fermesa el tronc, però el polze ja havia pujat fins al gland. Amb l'altra mà va baixar els pantalons d'ell per sota dels testicles, per guanyar mobilitat. Ell va notar que començava a humitejar-se i va resseguir línies amb tendresa fins que va trobar el clítoris. Ella va tancar els ulls i va obrir la boca per sospirar. Ell va besar-li el coll, sota l'orella.

- Mira'm.

La noia va tornar a obrir els ulls però ja no va tancar la boca. Els seus cossos es van quedar en aquella posició, ella sacsejant amb fermesa però delicadament el mascle, ell fent-li un massatge de progressiva intensitat a la femella. Mentre es gaudien, els ulls es mantenien connectats, en una connexió irrompible. Esbufegaven i suaven, ben junts, inconscients del món real, com si fossin les dues úniques persones que mai haguessin existit. Arribat el moment, ella va començar a contraure els músculs de les cames i a arquejar l'esquena. Ell va acompanyar-la, encara amb una mà a la nuca i l'altra a les seves calces, cap enrere. Els seus esbufecs eren munició. I els seus ulls poesia. La boca es va arrodonir, les celles es van aixecar i les pupil·les es van dilatar. Un lleuger gemec es va escapar de les seves entranyes i va notar que s'apropava el moment perquè la mà d'ella l'estrenyia amb més força i començava a perdre el compàs. Ell es va animar i va somriure. Ella el va mirar, tota contreta, i va apartar la mirada cap al cel mentre expirava audiblement. Ara les seves dues mans subjectaven el braç que ell tenia dins dels seus pantalons, amb força, mentre tancava les cames, tremoloses, i els ulls viatjaven enrere, enrere, quedant-se en blanc.

La tensió final va durar tres segons i tots els seus músculs es van relaxar de cop. Va deixar-se caure endavant, contra ell, mentre respirava amb força, intentant recuperar l'alè. Ell va somriure, suat, i va treure la mà de les calces. Ella el va mirar, sense veure'l, sense expressió, durant mig segon. I llavors, la lluïssor va tornar amb força als seus ulls, i va somriure, esgotada, amb la boca entreoberta. Va agafar la cara d'ell amb una mà i va besar-lo breument. Es va apartar i va col·locar-se bé l'uniforme, sense mirar-lo. Va agafar aire i el va expirar, recuperant la postura. Va obrir la porta i, des de fora, el va mirar un últim cop abans de sortir del lavabo. Ell va tancar la porta i va seure al vàter, encara erecte, sense acabar però satisfet. Va somriure, i va pensar que li venia de gust menjar macarrons amb tomàquet.

Comentaris

  • Només amb la salsa?[Ofensiu]
    Biel Coramet | 22-05-2017

    Me puc imaginar la megafonia reclamant na Cris i la gent impacient... Això només passa si compres salsa de tomàtiga?
    M'ha agradat.

  • Excitant[Ofensiu]
    olgalvi | 21-05-2017 | Valoració: 10

    Segur que és una fantasia molt comuna. Bon relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Boris

10 Relats

8 Comentaris

3741 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Aprenent. Agraeixo feedback. Petons.