L'últim cop

Un relat de: Boris
No era el primer cop que quedava amb una dona a qui no havia vist mai. Portava sent usuari de xarxes de contactes des de feia ja bastant temps, però començava a estar-ne fart. Tampoc sé ben bé que n'esperava de totes aquelles dones, mai he tingut res massa clar.

Fins ella.

Tal i com se m'apropava vaig adonar-me que era ella el que esperava, era ella qui ompliria el buit que feia tant temps que intentava obviar que s'expandia dins meu. El pit se m'escalfà, notava com em tremolaven les mans i com se'm feien petits els calçotets. De cop i volta tots els remaleïts clichés romàntics de Hollywood semblaven cobrar sentit, tot era tan clar, tan evident, com no ho havia vist abans? Volia fer-li l'amor de tantes maneres i a tants nivells, volia fer-la sentir com una deessa olímpica, aprendre a pintar només per convertir-la en la meva musa. M'havia tornat boig.

Quan se m'apropà i ens férem dos petons em vaig fixar en que era guenya. Molt guenya. No es pot tenir tot, suposo.

Comentaris

  • Deceptció fulminant o acceptació de la realitat?[Ofensiu]
    Singuista | 16-03-2020

    És com comentaves tu en el meu relat... Quan t'enamores fugaçment d'algú i, abans de tenir-hi cap contacte, en el teu cap ja us heu casat, heu viscut junts seixanta anys i heu tingut tres fills i quatre gats. Al teu món interior tot està trenat i bastit, i sovint la presència de l’altre s’acaba imposant, potser no de manera tant sobtada com al teu relat. La guerxesa o guenyesa (no sé si existeix aquest mot) podria representar per a mi l’autenticitat de l’altra persona, que és com és i no pas com tu t’havies imaginat...
    Un conte psicològicament potent, sí senyor.

l´Autor

Boris

19 Relats

26 Comentaris

18740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Aprenent. Agraeixo feedback. Petons.