Càmping

Un relat de: Boris
Quan va despertar no sabia ben bé on era. En obrir els ulls només veia una tela verda damunt seu. Va parpellejar unes quantes vegades, per treure's la son de sobre i ràpidament van tornar-li els records. Era en una tenda, en un càmping a la platja. El mateix càmping on havia anat de petit amb sons pares. Aquest cop hi havia anat amb uns amics, amics del càmping, per fer un "remember". Evidentment, no era el mateix, principalment perquè havien de pagar-ho ells, i no els pares. Però era prou similar.

El primer dia se'l van passar sencer a la platja. A la nit van sopar i beure a la parcel·la i després li sonava que havien anat a algun lloc amb música. A partir de certa hora tot havia quedat un pèl borrós. La sensació era que s'ho havia passat bé, i amb això en tenia prou. Es va incorporar i va mirar al seu voltant: dos dels seus tres companys de tenda seguien dormint, nus i completament inconscients. Tal com ell estava feia escassament trenta segons. Va posar-se un banyador per tapar-se el cul blanc, va gatejar cap a la sortida i va obrir la cremallera.

El sol picava fort i el va deixar encegat. Va sortir a l'exterior com va poder, remugant entre dents, i va tancar la cremallera per deixar als altres camarades morir en pau. Va erguir-se amb dificultat i va estirar els braços cap al cel, per fer cruixir tot el cos. Quan es va haver acostumat a la llum va mirar al seu voltant. Les parcel·les estaven mig buides, la gent deuria ser a la platja o la piscina. Va mirar el cel i va calcular mentalment quina hora era. Llavors va recordar que no tenia ni idea de calcular l'hora que era segons el sol, va somriure i va tancar els ulls. Un segon després, algú el va interrompre.

- Pol! Ja estàs despert?

El Pol va obrir els ulls, una mica sorprès. El Salva acabava d'entrar a la parcel·la acompanyat de dues noies de la seva edat. Ell somreia, content de veure'l. Estava negríssim, com el Pol, de tant contacte amb el sol. Una de les noies estava igual de morena que ells dos, però l'altra estava (i era) blanca com el paper. Tenia els cabells foscos recollits en una cua i una cara primeta amb ulls negres com el carbó. A partir d'aquell instant, el Pol no va poder-li treure la vista de sobre.

- Et presento, aquestes són l'Eulàlia i la Susanna. Noies, el Pol.

Totes dues van fer-li dos petons, l'Eulàlia riallera, la Susanna amb un somriure tímid. Susanna. El Pol va allargar al màxim el mig segon que va durar el contacte amb ella. Ja notava dins seu una energia que li feia córrer la sang a gran velocitat.

- No us preocupeu si no diu res, no parla gaire el Pol. I, a més, està de ressaca.

Tots quatre van riure, la Susanna tapant-se una mica la boca amb la mà. El mirava directament als ulls i el Pol sentia com tots els seus òrgans interns funcionaven a tota pastilla per evitar un infart de tanta excitació. Masses emocions fortes de bon matí.

El Salva els va convèncer per anar a la platja i, quan elles van dir que sí, el Pol no va dubtar ni un segon a agafar la tovallola, una ampolla d'aigua i ulleres de bussejar i ficar-ho tot dins d'una motxilla per seguir-los. El Salva i les noies davant, el Pol uns passos més enrere.

Des d'aquella distància veia perfectament el cul de tots tres xavals, però era el de la Susanna el que l'havia hipnotitzat. Portava un biquini de dues peces de color verd menta. La part de dalt se la lligava per darrere l'esquena i just sota la cueta de cabells foscos, al clatell. Tenia el coll prim, com ella, tot i que tenia uns malucs prominents. I el cul. El cul era generós per la figura que tenia, i el banyador li anava tan bé... El Pol no podia apartar la vista de les natges pàl·lides de la Susanna, que ballaven rítmicament, amunt i avall. Era inevitable. De fet, el Pol constantment enviava la mirada cap a un altre cantó, conscient que havia de procurar no caure en objectificacions del cos femení, però els ulls sempre li tornaven. Recoi! Ell volia conèixer-la, parlar amb ella, saber si tenien coses en comú, però aquell cul! Aquell cul era la terra promesa.

El Pol es va fregar la cara amb força. Sí que estava ressacós. Va accelerar una mica el pas, a veure si enganxava la conversa. El Salva parlava molt animat amb l'Eulàlia, que l'escoltava amb molta atenció. La Susanna, en canvi, no semblava interessada. Va girar una mica el cap i va mirar el Pol. Tots dos van somriure.

Quan van arribar a la platja, el Salva de seguida va assenyalar un lloc on podien seure.

- Mireu, allà hi cabem.
- Perfecte!
- No ho sé, està una mica ple, oi?

La Susanna tenia una mà al maluc i amb l'altra es gratava suaument la barbeta. El Pol no s'havia fixat en les mans d'ella encara. Eren fines i llargues, delicades. Va seguir parlant.

- Aquí hi ha un camí que, si caminem deu minuts més, arribem a una caleta verge molt petita on no hi ha mai ningú.
- Ostres, encara deu minuts més... No ho sé, el mar ja és aquí.
- És veritat!

Estava clar que l'Eulàlia faria el que el Salva digués, i la Susanna semblava haver perdut la batalla. Però l'energia que corria salvatge per dins del Pol el va fer obrir la boca.

- Jo t'hi acompanyo.
- Sí? Genial!
- Uau. En deus tenir ganes, Pol, per dir fins a tres paraules seguides.

El somriure de la Susanna li cobria tota la cara, i era tot per a ell. El Pol va somriure estúpidament. Van quedar amb els altres que es trobarien a l'hora de dinar a la parcel·la d'elles i van separar camins. El Salva i l'Eulàlia van quedar-se a la platja i el Pol va seguir la Susanna per un camí entre els arbres.

El camí era estret i havien d'anar d'un en un. La Susanna caminava àgil entre les arrels dels arbres, amb cura de no ensopegar, sense pressa. I, el Pol, de nou rere d'ella, la seguia procurant fixar els ulls a terra. Era una tasca dura, ja que sabia amb tota seguretat que el cul de la Susanna era just davant d'ell. Balancejant-se, poc a poc, passa a passa. No va poder més i va alçar la vista, només un segon, un segon de res i prou. I, efectivament, així era. El cul seguia allà, amb tota l'esplendor, blanc i brillant. Un so el va despistar i va aixecar els ulls per veure, breument, com el cap de la Susanna es girava de nou cap endavant. L'havia vist. L'havia vist mirar-li el cul. El Pol notava com la sang es redistribuïa cap a la cara. Per imbècil.

Tot i així, el Pol va seguir donant llambregades al cul de la Susanna de tant en tant la resta del camí. Finalment van arribar a la caleta. Era de pedres i hi havia bastanta vegetació. No deuria fer més de dos metres d'ample, però no hi havia ningú. Només la Susanna i ell. El Pol es va quedar dret al costat d'ella, tots dos contemplant el mar.

- M'agrada molt aquest lloc. És molt íntim.

El Pol es va girar per mirar-la. Ella li somreia. Poc a poc, sense apartar la vista, va dur-se les mans a la nuca per deslligar-se el sostenidor verd. Instants després dos pits petits pàl·lids van enlluernar el Pol, que tenia els ulls clavats en els mugrons d'ella. Quan se'n va adonar, va apartar el cap. Però una mà molt tendra li va tocar la cara i va pujar cap al cabell, passant per damunt l'orella. El Pol va girar-se de nou i la Susanna es va apropar a ell. Un segon després es feien un petó intens i el Pol va notar els mugrons d'ella contra el seu cos. El cos bombejava amb força la sang cap avall i ella ho sabia perquè l'altra mà ja era damunt del banyador d'ell. Llavors va separar la cara i el va mirar als ulls.

- Tu has pogut escalfar de camí. Ara vull que m'escalfis a mi.

Es va apartar i va seure en una roca. Lentament va obrir-se de cames i la finor blanca va donar pas al banyador verd. Somreia, divertida. El Pol va deixar caure la motxilla al terra sense miraments i va fer un pas endavant. Amb el següent pas ja va dur el genoll directament a la sorra, després l'altre. Amb delicadesa, va deslligar el banyador de la Susanna, subjectat per un nus a cada maluc, i el va fer baixar amb totes dues mans. Va poder tocar la pell llisa de la noia mentre li descobria el cony. Sense pensar-s'ho gaire, el va besar, i ja no va apartar la boca d'allà.

Amb la llengua va buscar el clitoris i, rítimicament, el va llepar, amb fermesa. Ella s'aferrava amb força a la roca amb totes dues mans i ell podia veure com l'abdomen se li contreia de plaer. Llavors ell va apropar la mà dreta a l'entrecuix i va introduir poc a poc un dit al sexe d'ella. Va combinar el moviment de la llengua amb el del dit segons els moviments de la noia, que esbufegava de l'esforç. Va deixar anar una mà de la roca i li va agafar el cap amb força. Ell va prémer la mà que tenia lliure contra el maluc d'ella. Segons després, la Susanna l'agafava fort amb les dues mans del cap i es corria en silenci, completament tensa. Va deixar anar un llarg esbufec i es va relaxar tota. El Pol es va apartar per mirar-la.

Sense dir res, el va fer aixecar-se i el va besar. Mentrestant, va treure-li el banyador i li va agafar el penis, blanc i completament erecte. Va separar la cara i el va mirar, amb mig somriure. I es va girar.

El Pol va fer mig pas enrere. La Susanna li oferia l'esquena i, sota d'aquesta, el meravellós cul blanc, nu, perfecte. Ella es recolzava a la roca, de peu, i ell no va dubtar. Es va ensalivar el membre i la va penetrar molt a poc a poc. Ella es va estremir. El jove va començar a moure's, i la va agafar pels malucs. Progressivament pujava el ritme fins que les envestides d'ell feien picar els malucs pàl·lids d'ell contra el cul encara més blanc d'ella. No feien cap soroll, només se sentia el so rítmic dels seus cossos xocant i el de les onades trencant-se a la costa. El Pol no va notar que acabava i va sortir de dins d'ella. Un instant després, ejaculava damunt la pell blanca de la Susanna, damunt del cul blanc de la Susanna.

Es van banyar completament nus, i allà es van tornar a besar. El Pol encara no sabia si la Susanna li cauria bé o no, però en aquell moment no li importava. Només existien ells dos. Ells dos, i el mar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Boris

14 Relats

9 Comentaris

8342 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Aprenent. Agraeixo feedback. Petons.