Sonets nº28

Les estrelles es riuen del poeta,
Que intenta inútilment parlar de l'amor,
Obre el cor i allunya el rencor,
Sense éxit no extreu una paraula trista.

Es perden en el teus ulls sense remei,
En la inmensitat del cel i la lluna,
Recorrent la teva pell sempre bruna,
Si ho aconmsegueixo arribaré a ser rei.

Recorro racons rius i riberes,
Admirant dolçament aquest remor,
Escoltant de paper les estrelles.

Amb fil de seda uneixo paraules,
Que surten com foc del meu cor,
I són per a tu i per a mi les més sinceres