Sonet per a uns calçotets posats a assecar

Un molt bon sonet, divertit, enginyós i eròtic...el punt just per arrencar un somriure. He estat temptada d'escriure'n un de les calcetes que estan penjades just al costat, però no me n'he sortit.

Quan en Ian, un estudiant escocès de català que ha vingut a sopar, ha llegit el sonet, han passat els següents fets extraordinaris: en primer lloc, només la darrera ampolla sencera de whisky ha aconseguit apaivagar els espasmes provocats per un atac de riure descontrolat; en segon lloc, s'ha desfet del típic kilt escocès mentre prometia que mai més lluiria la típica faldilla de la seva terra sense calçotets, una afirmació que ha passat desapercebuda tenint en compte que ensenyava els seus atributs masculins sense cap mena de vergonya; i, per acabar, ha decidit que demà sortiria en calçotets al carrer, decisió que encara no hem aconseguit que desisteixi. Kefas, la vetllada se'ns presenta llarga... XD!

Un sonet amb molta picardia. Tu sí que ets un bon fenomen per a fer un bon sonet.
M'ha fet un somriure a la meua boca, mentre anava llegint vers per vers.
Enhorabona, Kefas.
Si et ve de gust, tinc un nou relat editat. Quan pugues, naturalment.
Cordialment.
Perla de vellut

Fantàstic, tant pel joc de paraules com per l'encert humorístic!

Enhorabona!

Uns calçotets... I la teva imaginació creativa no en penja pas d'un fil, la tens ben agafada per al plaer dels qui et llegim.
Amb total cordialitat

Feia temps que no reia tan arran d'uns calçotets perduts (potser a casa la veïna) I poder fer-ne un poema tan ric en paraules i expressions tan encertades, és tot un repte, que segur que per a tu ha estat bufar i fer ampolles.

Fantàstic Kefas