Sonet nº7: La vida de l'home

La vida de l'home pesa massa
I el cor molt lent es va apagant
El cel ja no saluda tot brillant
La vida amb rapidesa passa.

Del cel hem caigut amb tanta presa
La mort s'acosta i va saludant
I la era de foscor va arribant
S'ens ha enfonsat la dolça casa.

Be tots sabem que el camí mor
I mig trencat queda el pobre matí
De ferides es desangra el cor.

Per avançar has de tenir valor
Continuar caminant el teu destí
Però sempre t'acompanyará l'amor.