Sonet nº5: Atrapa't en la soletat

Un relat de: ThomasTurner1985

La meva soletat em te atrapa't
Cruel no em deixa pas escapar
Per l'eternitat em vol besar
I jo esperant avui he calla't.

Desitjant poder-te haver abraça't
I que el meu cor et torni a estimar
Perque l'ànima no et pot oblidar
De tu dolça m'he enamora't.

I vull que es trenquin les cadenes
Que em tenen apresat en la fredor
I que em fereixen amb seves penes.

Vull trobar-te de nou en el cel
I amb ales d'àngel tornar a volar
Doncs ets el meu més sincer anhel.

Comentaris

  • tanta soletat mata[Ofensiu]
    Kurdank | 08-08-2008 | Valoració: 10

    el cor si esta atrpa't en la solitut no por viure. Recorda això: en el món sempre hi ha algú que t'espera.

  • atrapa't en la soletat[Ofensiu]
    Dasnia | 07-08-2008 | Valoració: 10

    qui no s'ha vist algún cop en la seva vida enmig de la soletat. un moment horrorós que els afectats volem oblidar. I quant perds a un ésser estima't i et preguntes i si l'hagués abraçat aquell cop i si l'hagués besa't....
    en fi esta tan be que fa reviure aquests moments. Apunteu-se aquest nom amics..