Cercador
Sonet nº5: Atrapa't en la soletat
Un relat de: ThomasTurner1985La meva soletat em te atrapa't
Cruel no em deixa pas escapar
Per l'eternitat em vol besar
I jo esperant avui he calla't.
Desitjant poder-te haver abraça't
I que el meu cor et torni a estimar
Perque l'ànima no et pot oblidar
De tu dolça m'he enamora't.
I vull que es trenquin les cadenes
Que em tenen apresat en la fredor
I que em fereixen amb seves penes.
Vull trobar-te de nou en el cel
I amb ales d'àngel tornar a volar
Doncs ets el meu més sincer anhel.
Comentaris
-
tanta soletat mata[Ofensiu]Kurdank | 08-08-2008 | Valoració: 10
el cor si esta atrpa't en la solitut no por viure. Recorda això: en el món sempre hi ha algú que t'espera.
-
atrapa't en la soletat[Ofensiu]Dasnia | 07-08-2008 | Valoració: 10
qui no s'ha vist algún cop en la seva vida enmig de la soletat. un moment horrorós que els afectats volem oblidar. I quant perds a un ésser estima't i et preguntes i si l'hagués abraçat aquell cop i si l'hagués besa't....
en fi esta tan be que fa reviure aquests moments. Apunteu-se aquest nom amics..
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49