Sonet nº31 Paisatge

Paisatge

El sol brilla amb senectud, sense por,
Uns núvols s'encarrilen a tapar-lo,
Jo vull albirar-lo, també tocar-lo,
Encara que se'm cremin els dits d'amor.

Vull abraçar la seva gran escalfor;
Vull acostar-me al mar i aturar-lo,
Ser conéixedor del temps i controlar-lo,
Disfrutar del seu cromàtic color.

Intentaré recorre les boscúries,
Cercant el temple de l'esplendor,
Intentaré abastar les estrelles,

I tenyir-les d'esperança i vivor.
Se'n van aquelles aus estimades,
Se m'omple el cor de tristor i dolor...