Cercador
Sonet nº3: El nèixer de l'home
Un relat de: ThomasTurner1985Quan l'home neix comença a morir
I creixent s'apaga cada dia
Cap a la desesperació fa via
En la foscor es hor de dormir.
Del blau cel ja mai podrá gaudir
Arribará la mort no hi ha metgia
Vindrá la fredor com senyoria
El cor es trencará al estremir.
I molt lentament cau en el fossat
El cor en el no res es va apagant
Ja tot sentiment queda abandonat.
L'amor sincer ha quedat amagat
Un sol negre ara esta brillant
A la fi el seu destí ha arribat.
Comentaris
-
quant l'home neix[Ofensiu]Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10
quant l'home neix comença a morir, lentament enmatzinat pel verí de la realitat.
-
la vida de l'hom és la seva mort[Ofensiu]Dasnia | 07-08-2008 | Valoració: 10
en aquest poema jo entenc i crec que és veritat, que quan l'home neix, ja comença a morir. A endinsar-se en la seva desgracia a causa del món tan obscur que tenim. Fa un joc amb la vida i la mort (si neixes mors i mors neixes).
Trobo que ha sigut una gran idea.
Força poeta.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49