Sonet nº23 La vida es desmorona

La vida es desmorona

La meva vida es va desmoronant,
La lluna s'ha quedat sense brillantor,
L'etern mar ha deixat de fer remor,
L'obscuritat somriu triunfant.

El sol s'ha fos entre un esclat constant,
Enterrat amb roses de sang l'amor,
I entre penes ha aflorit el dolor,
Un silenci ens està embruixant.

Necessito una mà amiga,
Doncs ja no el meu nom,
Un llum llum que em guia,

Que em digui el meu lloc en aquest món.
Entre les passes silents em crida
Estic perdut en la ciutat que no dorm.