Somni

Somni

Hi ha somnis que de tant viscuts, tan reals, no els vols oblidar, i res millor que escriure'ls, per poder reviure'ls tantes vegades com desitgis. En els somnis, no et qüestiones res, no existeix el perquè, tot es normal.
Intuïa la meva presencia en meitat del no res, els núvols corrien, com en una escena de pel·lícula, s'anaven creuant diferents realitats, sense aturar-se enlloc. Fins que amb vaig trobar en una d'elles.
Estava allà en una casa senzilla, devia de ser meva, hi estava a gust, tot m'era conegut. Allà hi havien els meus, les meves coses, tot el que m'importava, no els veia físicament, sols intuïa la seva presencia, el seu afecte, també la seva llunyania, cada un vivint en el seu propi univers.
Recordo una taula plena de fruita fresca, estàvem allà asseguts, tot era borrós.
De sobte, el veia a ell, assegut al meu davant. Tot va passar a segon terme, menys ell,
tenia al davant un plat de prunes grogues, massa madures, i amb certa inseguretat, començava a menjar-se-les. Feia cara de no trobar-les bones, però seguia menjant, per no fer-me un lleig. Jo li deia sense paraules que amb sabia greu que foren massa madures, que no els hi havia de haver ofert. Ell amb mirava intensament i també sense dir res, amb feia entendre que no importava.
Sortíem de la estança com si fóssim invisibles als altres que parlaven i reien aliens a tot. Pujàvem unes escales i sortíem a una terrassa rudimentària, com si la casa estes sota terra i des de aquell petit altell protegit per les roques que feien de sostre i de paret, podíem veure el sol rogenc il·luminant el desert a l'albada, miràvem a traves d'aquell espai al aire lliure, estàvem a raser. I allà junts, sentint l'escalfor dels nostres cossos, restàvem immòbils, absents a tot el que no fos nosaltres i l'entorn. Uns moviments lents,
com aletargats començaven a gestar-se, m'envoltava amb tendresa el meu cos, jo amb sentia molt be, protegida, estimada. Ell acostava amb un lleu gest, el seu cap al meu, i amb feia un petó, jo notava la tebió d'aquells llavis suaus, i ens quedàvem així, sentint dins meu aquell afecta. Aquells llavis es movien amb lentitud, acaronant-me tendrament, sense separar-se de mi ni un moment. No ens adonàvem que l'estona passava i passava i nosaltres allà gaudint d'aquell instant.
I com diuen en els contes, així ens varem quedar fins l'eternitat.
Al despertar, encara podia sentir aquella tendresa. Una dolça melangia m'envaïa, i la meva intuïció amb deia sense equivocar-se que allò seria realitat.