Soledat

Un relat de: Celblau

Sento com el sol ja es pon a l´horitzó. Ja sense esma per moure les pestanyes em quedo pàlid en mirar l´immensitat que m'envolta, subtil i ferotge alhora. D´ensà que em vas deixar la vida la miro amb un altre color, un to entre blavós obscur i ocre, on admiro la soledat i contemplo el meu altre amor més desitjat però mai correspost; la mare natura amb la seva exhuberància exultant.

M´assec davant la mare de tots; l´aigua. Els nens corren al meu voltant a les 6 de la tarda, però ningú es queda tan tens al mirar al seu voltant, ho donen per fet que és allà i no albiren nous racons per explorar. Assaborir cada gram d´aire humit que aixeca la mar plàcida d´una tarda de diumenge on el màxim resó és el respirar d´hom.

Per aquelles hores el sol ja no deixa veure els reflexos, la mar es fon en la foscor. El fred acusa la tornada a casa satisfet per la companyia sempre grata de la nostra mare.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Celblau

Celblau

8 Relats

14 Comentaris

7353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut entre Blanes i cadaqués
ben tocat per la tramontana.
Un any com qualsevol altre vaig neixer com qualsevol altre mortal, em van posar un nom com qualsevol altre i tinc una vida independent de la resta de mortals pero alhora com qualsevol altre.
M´agrada expressar emocions i treure-les d´alguna manera i una bona manera a sigut trobar aquesta pàgina.
No tinc best sellers, ni premis i segurament mai seré reconegut però m´ajuda a sentir-me millor.

Bé si voleu parlar amb mi agregeu-me a chuspi_16@hotmail.com