Davant la mar

Un relat de: Celblau

Aquí assegut a la riba del mar vaig olorar la brisa que usurpava el meu nas, em cridaren els vents destruint pensaments foscos i em vaig deixar dur pel so de les gavines. Al seu pas un rastre de sons buïts deixaven al volar entre les roques perfilades davant del bast mar, que amb el seu onatge, pentinava l'aire fen-te lliscar les gotes d'aigua salada per la teva cabellera, bruna i alegre. M'importa una merda el que hagi en l'horitzó, sols qui tinc al meu costat, que se li intuïa un somriure sincer i dolç

Sempre recordaré els capvespres al teu costat intercanviant els nostres llavis humits de passió desmesurada, amb el sol de cara tancant els ulls i deixant-nos volar com elles; les gavines.

Ara abraça'm

Comentaris

  • Quina sort![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 05-03-2009 | Valoració: 10

    Poder-te inspirar en la mar per a crear aquest poema tant bonic. Una declaració d'amor on el paisatge respira tranquilitat. Salutacions.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Celblau

Celblau

8 Relats

14 Comentaris

7346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut entre Blanes i cadaqués
ben tocat per la tramontana.
Un any com qualsevol altre vaig neixer com qualsevol altre mortal, em van posar un nom com qualsevol altre i tinc una vida independent de la resta de mortals pero alhora com qualsevol altre.
M´agrada expressar emocions i treure-les d´alguna manera i una bona manera a sigut trobar aquesta pàgina.
No tinc best sellers, ni premis i segurament mai seré reconegut però m´ajuda a sentir-me millor.

Bé si voleu parlar amb mi agregeu-me a chuspi_16@hotmail.com