Sense títol

Un relat de: Celblau

Llocs perduts, somnis reunits, una vida sense sentit. Troba una escala, ascendeix, algú creu que pots perdre a cada pas, en realitat guanyes vida, sent el vent quan pugis, però no et deixis arrossegar per ell. Quan el fred vingui, vine que t'abrigo amb paraules que eixamplen l'ànima, on tot jeu, tot en calma. Vaig dibuixant un vaixell al meu antull de paraules nècies, i altres, no tant. Quartejant les onades segueixo encara que fosquegi i els mars no tinguin clemència. Tinc paciència, es que m'esperen a l'altre costat, amb braços de bat a bat i un somriure homicida, que em mata el cor. No hi ha millor port que el dels teus llavis, trec el cap cada dia per a veure el sol néixer, i per fi arribi el dia, i m'arrossegui fins als teus braços, llavors mai ens separaríem.
Per fi vaig pujar l'escala, malgrat els torbs desgraciats, per a aconseguir veure el blanc dels teus ulls. Vine amb mi, tanca els ulls, això és per sempre.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Celblau

Celblau

8 Relats

14 Comentaris

7508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut entre Blanes i cadaqués
ben tocat per la tramontana.
Un any com qualsevol altre vaig neixer com qualsevol altre mortal, em van posar un nom com qualsevol altre i tinc una vida independent de la resta de mortals pero alhora com qualsevol altre.
M´agrada expressar emocions i treure-les d´alguna manera i una bona manera a sigut trobar aquesta pàgina.
No tinc best sellers, ni premis i segurament mai seré reconegut però m´ajuda a sentir-me millor.

Bé si voleu parlar amb mi agregeu-me a chuspi_16@hotmail.com