Atrapat

Poc a poc la meua sola presència ja era prou per fer-te feliç.
Poc a poc vaig irrompre al teu ser.
Feiem l ´amor com qualsevol parella, però no ho erem. Teniem carta de llibertat per poder trobar algún altre ser. Pintaba molt bé aquesta idea sense compromisos.

Va passar el temps i no podiem de deixar de fer l´amor cada cop que ens veiem. Els teus gemecs trencaben el meu silenci davant aquell plaer.
Haviem arribat massa lluny, però tot i així, estabem molt bé.

Un dia va arribar un altre ser, tu vas endinsar la llengua al seu paladar, ja no eres meva com cada nit, ja no ho eres... no..
Tu vas venir plorant, jo intranquil..pensaba que potser jo sentia quelcom més del que jo mateix creïa.
Ens vam atrapar mutuament, jo sense saber el perquè i tu il.lusionada per que per fí podia tenir un bon home al seu costat que l ´acarones.. en el fons era l ´home que sempre havia desitjat i jo la dona que mai havia imaginat tenir al meu costat.

Em vaig sentir presoner de tu, les coses aixi no marxaven bé..

Et vaig deixar... segur de mi mateix... però trist per tu..
S´han acabat els petons i el llit, ambdos humits de passió.

benvinguda de nou amiga
T´estimo
Ets la millor