Sóc un rampell corrent per

Sóc un rampell corrent per
l'espinada. Una rauxa.
Una batzegada.

Decideixo
baixar a una parada, i
oh sorpresa, quan
me n'adono, encara sóc
dins el metro. Em
passo mitja nit
repetint-me "no ho
diguis", i quan em
desperto, ja ho he
dit. Estripo
fotos. Cremo
cartes. Tatxo
versos. Aquests mateixos,
potser;
demà al matí.

No vulguis
entendre perquè faig les
coses, perquè el meu únic
motiu de viure, és la
propia vida.

Tot el que va
quedar penjat, uns pocs
mesos enrere, és
passat.
És res.